La lectora Encarna Herencia en avisa del perill que suposa una barana trencada al mirador de Sant Joan, sobre Can Roure i darrere de l’antiga pedrera de Can Candi. Per aquesta zona hi passen sovint excursionistes i ciclistes amants de les BTT, pels seus camins i perquè permet nombroses variants, a més a més de trobar-se a molts pocs quilòmetres de la Terrassa urbana i a tocar de Matadepera

L’església de Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins l’any 1881, moment en el qual es traslladà la seu parroquial al temple que s’havia construït al centre del poble. Tot i que és documentada des del segle XI, la major part de les estructures de l’edifici actual, inclòs el campanar, pertanyen al segle XVI. L’any 1997 es va portar a terme una campanya arqueològica que va posar al descobert dues tombes i una sitja d’època medieval.

L’església de Sant Joan és d’una sola nau, de forma irregular, a conseqüència d’una ampliació en la que es col·locà l’altar de la Mare de Déu del Roser. Capella situada al cantó de l’epístola i al costat de la capella del Sant Crist. La capçalera té forma poligonal tant a l’exterior com a l’interior. El campanar és de construcció del segle xvi, de planta quadrada i està situat als peus i al costat de l’església. L’edifici és una construcció senzilla que s’anà modificant amb el pas el temps en detriment de l’aspecte compacte del conjunt. La portada és també molt senzilla, sense cap motiu que l’adorni, una petita porta amb llinda de pedra i, seguint l’eix que marca la porta, un òcul a la part superior. A l’interior hi ha diverses làpides sepulcrals de rectors de la parròquia i de laics.

De la primera església només queda la part del presbiteri i de la sagristia. L’any 1783, Jean Laurns, italià, emblanquinà, pintà i adobà l’església tal com especifica el llibre d’obra. L’any 1821 s’eixamplà l’església construint la capella del Sant Crist i l’any 1850 es tornà a emblanquinar l’església.[1]

Nou comentari