L’actual sistema tarifari per zones del transport públic no acaba de convèncer ni ciutadania ni partits pel greuge de costos que genera entre territoris. ERspecialment greu és el cas de Terrassa. Els seus veïns han de pagar tres zones tarifàries per anar a Barcelona, mentre que Sabadell només en paga dues -per la mateixa distància amb FGC-.

Les formacions aposten per una reestructuració que coincideixen en què s’ha de fer de la manera més àgil possible, i que passen per opcions com implementar la T-Mobilitat o establir tarifes úniques. El canvi permetria obtenir un doble benefici, que passaria per incentivar l’ús de mitjans de mobilitat sostenibles, deixant el cotxe aparcat, i aportar un benefici directe a la qualitat de l’aire. No obstant, les propostes són diferents depenent de cada candidatura, amb punts en comú que passarien per tenir un impacte menor a la butxaca del viatger o cobrar pels quilòmetres recorreguts.

Un dels instruments que permetria potenciar l’ús del tren, el bus o el metro, entre d’altres, per davant del cotxe seria la T-Mobilitat. Aquesta targeta possibilitaria tarifar els recorreguts únicament pels quilòmetres fets, aixecant la barrera de les zones tarifàries existents a dia d’avui, i que penalitzen trajectes de curta distància, sent més car, per exemple, viatjar de Sabadell a Terrassa que de Sabadell a Cerdanyola del Vallès, quan de fet les separa la mateixa distància.

El plantejament d’ERC és ferm en aquest model “des d’abans d’ahir”, segons el número 7 per Barcelona, Ernest Maragall, una aposta “per la intel·ligència” en la gestió del transport públic, diu. “Ha de ser degudament proporcional a la intensitat d’ús del transport, que inclogui tarifes socials i les freqüències”, assenyala.

Obre la porta a incloure altres sistemes de mobilitat per ampliar l’ús de mitjans alternatius al vehicle privat. “Caldria afegir-hi el taxi o el bicing”, afegeix el republicà.

Des del PSC també consideren una urgència la posada en funcionament d’un nou sistema tarifari que incorpori la T-Mobilitat com a mecanisme de càlcul i cobrament per trajecte. “Si Salvador Illa és president de la Generalitat, al llarg del 2021 posarem en funcionament la T-Mobilitat”, promet Jordi Terrades, número 13 dels socialistes per Barcelona.

Es remet a l’ús que ja es fa de sistemes similars arreu d’Europa, però també en altres punts de l’Estat: “En altres ciutats espanyoles veiem com Rodalies i l’empresa pública Renfe, a través d’una targeta de crèdit o de dèbit, permeten accedir als trens”, defensa.

JxCat també aposta per una posada en funcionament immediata d’aquest sistema. Entén que l’actual sistema tarifari és un greuge, donat que es penalitzen alguns recorreguts propers geogràficament.

És per això que des de la formació argumenten que ja hi ha màquines adaptades al futur sistema sense contacte instal·lades en algunes estacions, com les de Ferrocarrils de la Generalitat, si bé encara hi ha feina per fer en altres empreses de mobilitat, com ara les d’autobusos. “En les properes setmanes o mesos es començaran a fer les primeres proves reals per testar que tot funciona i implementar-ho posteriorment arreu del territori”, detalla David Saldoni, número 19 per JxCat a les llistes de Barcelona.

El PDeCAT també aposta per una regulació de preus per garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora de moure’s pel territori. “Quan escoltes què planteja la T-Mobilitat, a priori sembla que està bé, cal ser valents i implementar-la ja”, assenyala Sílvia Fuster, número 7 per Barcelona.

En aquest sentit, avança que si no funciona de la manera correcta caldria poder-se modificar, sobretot per fomentar l’ús de la mobilitat col·lectiva. “Sobretot quan demanem que cal utilitzar més el transport públic i deixar el cotxe particular”, afegeix.

Ciutadans lamenta el retard en la posada en funcionament de la T-Mobilitat, un sistema del qual “fa dos anys que no se’n parla”, diu Manuel Rodríguez, número 16 a la llista per Barcelona. És per això que es mostren oberts a consensuar mètodes que ofereixin al ciutadà alternatives per moure’s entre municipis.

“Hem exigit en moltes ocasions que el Govern ho executi d’una vegada, però hi ha hagut altres prioritats”, retreu Rodríguez. Assenyala, a més, que mecanismes com el tribut metropolità no són opcions viables, donat que opta per trobar sistemes de càlcul ajustats a l’ús que es fa del transport públic.

Per En Comú Podem, el canvi dels títols de transport fet al 2020 va permetre aportar una modificació en el criteri de pagament de recurrència, un fet que tot i que no va ser massa ben vist en un principi, poc a poc ha anat resolent algunes qüestions vinculades al seu cost. És per això que consideren que un sistema com el de la T-Mobilitat permetria regularitzar aquest concepte de “pagament per ús”.

“El transport ha de tenir un criteri social, amb un factor de reequilibri de territoris i ambiental, en lògica a reduir les emissions i a castigar qui més contamina”, detalla Arnau Funes, número 13 de les llistes per Barcelona.

Revisió integral del sistema

El PP advoca per una revisió completa del sistema vinculat a la mobilitat col·lectiva. En aquest sentit, apunten que hi ha un seguit de mancances que es mantenen en el temps, tot i els canvis promesos.

“Cal una revisió global, veure quines millores fan falta, evitar el transport privat i fomentar el públic”, assenyala el popular Manuel Reyes, número 8 a les llistes de Barcelona.

Des de la CUP, la número 3 per Barcelona, Eulàlia Reguant, lamenta les actuals distincions entre municipis que pertanyen a zones diferents. “No hi pot haver tantes diferències de preu entre zones”, apunta.

És per aquest motiu que defensen una tarifa única per moure’s entre tots els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una baixada de preus respecte les tarifes actuals. “Si volem reduir el volum de cotxes hem de potenciar una xarxa de transport públic que connecti i respongui a la realitat de desplaçament de la gent que viu fora de Barcelona, i que no respongui a una xarxa absolutament centralista”, proposa.

En una línia similar es pronuncia Vox. Juan de la Cruz Garriga, número 3 per Barcelona, planteja “que la zona 1 comprengui tota la província de Barcelona”. Es tracta, diu, “d’un tema de justícia”.

En aquesta línia, lamenta que la distribució de les zones tarifàries sigui una gestió feta “des de despatxos” i que no respon als problemes dels catalans.

Nou comentari