!--akiadsense-->
La recaptació del 2n Torneig de Pàdel Laia Mira ja s’ha lliurat al seu destinatari. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama en tractament de quimioteràpia a l’Hospital de Terrassa. A l’acte de donació hi van participar la Dra. Àngels Arcusa, cap del Servei d’Oncologia del Consorci Sanitari de Terrassa, Montse Guindo, impulsora de La Vida és Xula, i Jordi Martín, president del Club Natació Terrassa.
Guindo va recordar la primera edició del torneig benèfic de pàdel, organitzat l’any passat per la Vida és Xula, una associació sense ànim de lucre creada en memòria de Laia Mira, on es van recaptar un total de 9.000 euros pel Servei d’Oncologia de l’Hospital de Terrassa. Per aquesta segona edició, el torneig benèfic va tenir lloc el mes de juliol al Club Natació Terrassa, amb la finalitat de seguir recaptant fons. L’esdeveniment, que va aplegar 208 jugadors, va resultar un èxit de participació i es van recaptar un total de 12.000 euros.
Prevenció de l’alopècia en tractament de quimioteràpia
El Projecte Laia Mira consisteix en realitzar una prova pilot en un grup de pacients del Servei d’Oncologia de l’Hospital de Terrassa amb el dispositiu Paxman® per la prevenció de l’alopècia. Durant l’acte de donació, la Dra. Arcusa va destacar que el Consorci Sanitari de Terrassa ha estat el primer hospital públic a Catalunya que ha aplicat aquest dispositiu “reconegut i usat amb bons resultats en altres centres de l’Estat i del món”.
En el Consorci Sanitari de Terrassa es diagnostiquen i tracten cada any entre 120 i 140 pacients amb càncer de mama. Per les característiques de les pacients i els tumors de què són portadores, més de la meitat reben tractament amb quimioteràpia abans o després de la cirurgia. Secundàriament, pateixen una pèrdua de cabell o alopècia que, encara que temporal i reversible, comporta uns efectes adversos importants per a la pacient des del punt de vista emocional, social i d’imatge corporal. La utilització d’un dispositiu de prevenció de l’alopècia disminueix de forma rellevant aquest efecte advers, millorant la tolerància global i la qualitat de vida de les pacients sotmeses a aquest tractament, en un 70% dels casos.
