Escric aquesta carta del lector molt indignat/da pel contrast entre el que paguem i el que rebem. Com a veí del Centre de Terrassa, veig com el meu rebut de la taxa de residus no para de créixer, mentre la qualitat de vida davant de casa meva cau en picat.
Visc en un baix situat al carrer del Doctor Ventalló i em pregunto: on van realment els nostres impostos?
- Insalubritat en ple centre: Tinc un “mur” de contenidors permanentment bruts, amb lixiviats i mobles abandonats davant la finestra. És incomprensible que el cor de la ciutat ofereixi aquesta imatge de degradació i pudors.
- La paradoxa dels “informadors”: L’Ajuntament gasta diners públics en informadors que passegen per la ciutat però que no aporten solucions reals ni eduquen de forma efectiva. De què serveix tanta informació si la gestió diària és un desastre?
- Inspectors contra el comerç, però no contra la brutícia: Veiem inspectors que sembla que només tinguin l’objectiu de posar traves i sancionar els comerços locals per qualsevol detall, però que giren la cara davant d’una bateria de contenidors desbordada o d’un contenidor d’obres que fa setmanes que bloqueja la llum i la ventilació d’un habitatge privat.
- Viure a les fosques pagant com tothom: A més de la brossa, l’Ajuntament permet que les furgonetes de càrrega i descàrrega i els contenidors de runes em tapin literalment la finestra. Pago els meus impostos per tenir serveis, no per viure en una cova de xapa i escombraries.
Ja he esgotat les vies oficials (Ajuntament, Generalitat i Síndic). És trist que s’utilitzin els nostres diners per pagar campanyes de màrqueting i inspectors que no resolen els problemes reals dels veïns.
Espero que amb la publicació d’aquesta queixa serveixi perquè algú a l’Ajuntament de Terrassa deixi de mirar els pressupostos en un despatx i surti a veure la realitat del carrer.
Rafa Castilla
