L’Odette i la seva parella, l’Adrián, s’han convertit en família d’acollida des de fa pocs dies en Yarolsav, un nen vingut d’Ucraïna, i tenen clar quin ha de ser la seva prioritat: “El més important és que al dia a dia estigui content i recuperi una mica la normalitat d’anar a l’escola, de ser estimats i viure amb seguretat”, ha manifestat en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies. Aquesta família resident a Castelldefels és una de les moltes que han acollit a casa seva infants procedents de la guerra. Ho han fet a través de l’ONG TANU de Terrassa, de la qual l’Odette i l’Adrián en són membres de la junta directiva, entitat que s’ha encarregat de portar a Catalunya 89 nens i nenes, la majoria dels quals orfes.
En Yaroslav no venia sol, ho feia amb les seves dues germanes, que es troben en una altra família d’acollida i amb qui està previst que es vegin el més sovint possible. Els seus pares, però, s’han hagut de quedar a Ucraïna -el pare no pot sortir i la mare ho està intentant- malgrat que la ciutat on viuen, Níkopol, situada a l’est del país i es troba no gaire lluny de la central nuclear de Zaporíjia, bombardejada per l’exèrcit rus. En declaracions a l’ACN, l’Odette explica que el petit s’ha adaptat molt bé a la nova situació. “Percep que no és una situació normal, però no sap exactament què passa al seu país perquè encara és molt petit. És un nen molt alegre que està feliç d’anar a l’escola i jugar amb d’altres nens”, afegeix.
En Yaroslav va arribar a Castelldefels dimecres de la setmana passada, després d’un viatge de quatre dies en autocar. Els infants van arribar a Terrassa, i des d’allà es van anar distribuint en les diferents famílies d’acollida gestionades per Tanu i sota la supervisió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). L’administració catalana els ha ajudat en el procés d’escolarització i en fer-los una documentació provisional, ja que molts d’ells han arribat sense passaport.
“Preparats” per tots els escenaris possibles
Per a l’Odette i la seva parella no és estrany tenir un nen d’Ucraïna a casa, ja que són un dels pares d’acollida dels infants que venen cada estiu a Catalunya, portats per TANU. Així, ells des del 2017 que han acollit sempre una nena. Ara però, la situació és diferent, ja que hi ha la incertesa de quant de temps en Yarolsav haurà d’estar amb ells. Tot i la poca informació de què disposen, afirmen que se senten “preparats” per anar-se adaptant als diferents escenaris. “Entenem que quan acabi la guerra hauran de tornar els que tinguin on tornar. De moment però, el que és important és que en el dia a dia estiguin contents i recuperin una mica la normalitat d’anar a l’escola, de ser estimats i viure amb seguretat”, apunta l’Odette. Per ara viu amb ells i pot parlar regularment per videoconferència amb els seus pares.
Com a membres de TANU, també s’han mostrat sorpresos per l’enorme onada de solidaritat que hi ha hagut a Catalunya. Aquí, recorden que si en un any normal tenen molts problemes per trobar una o dues noves famílies d’acollida, des de l’esclat de la guerra a Ucraïna han rebut centenars d’oferiments. “Esperem que aquest conflicte ajudi a sensibilitzar i que un cop s’acabi la guerra la gent continui estant disposada a acollir a nens i nenes que ho seguiran necessitant”, apunta.
