Andreu Grau Fontanals, escriptor terrassenc, ha publicat quatre novel·les, un parell d’elles ambientades totalment a Terrassa. L’any 2014 va publicar “Les Desventures d’Arquímedes Cadavall” (Angle). En aquesta novel·la relatava el periple d’un jove cercant el seu pare per la ciutat durant un estiu, a principis de segle XXI. També ha publicat “Ni aquesta tarda, ni cap altra” (Angle), ambientada en la crisi immobiliària de fa una dècada i “Les Ales de l’Arna” (Hermenaute), una distopia amb Barcelona com a fons.
Ara publica “Les Fulles Mortes”, amb Voliana Edicions. La novel·la pren el nom del standard de jazz Autumn Leaves perquè l’inici de l’acció pren com a referència l’any en que el trompetista Chet Baker va actuar a Terrassa. Per tant som a principis dels anys vuitanta. La ciutat està ficcionada amb el nom d’Orma, cosa que li permet més llibertat literària i el distancia del retrat històric, que no és la intenció.
El protagonista és un adolescent, Bernat Vallès
El protagonista és un adolescent, Bernat Vallès, que viu a la casa dels guardes (masovers), d’un vapor industrial. La seva mare ha mort recentment i ell és, en certa manera “apadrinat” pels propietaris del vapor industrial. L’acció s’inicia en saberse que un antic capitost anarquista ha retornat a la ciutat i les velles ferides que reobre aquest retorn. Aquí refereix les ràtzies a la reraguarda terrassenca durant la Guerra Civil entre revolucionaris i burgesos, els salistes, i la figura del capitost anarquista Pedro Alcocer, molt controvertida, però a l’obra ficcionat també. No és un retrat pròpiament, sinó una fabulació i també un intent per fer conèixer com de particular va ser aquest període a la ciutat, qüestió molt desconeguda actualment.
Aquesta vella història i aquest retorn, però, no és realment la part més important de l’obra, sinó que actua com a macguffin i serveix per a explicar quin era l’ambient de Terrassa i d’aquells anys en general. Va ser l’esclat de la primera democràcia, la superació de la dictadura i la progressiva transformació de la societat, passant de la modernitat a la postmodernitat. La fi d’aquella dictadura també va posar fi a les lluites polítiques paradoxalment i la gent, en general, va començar a preocupar-se de viure més bé, cloent així la Transició. En aquest sentit els 80 són més frívols i més “capitalistes” que les dècades precedents, i això és la postmodernitat.
Però al llibre no hi teoritza, hi parla de l’ambient de la plaça Vella, del Mesón de los Arcos, de la fi dels vapors industrials, de les tribus urbanes, de l’heroïna, de la sida, i també dels pubs que es van obrir en aquella època com el mateix Reina Victòria, el Tangaroa, el Llençol, el Peu, etc.. També parla de l’eclosió del còmic als vuitanta, del món dels fanzins, que va ser molt important i que em va influir molt així com, evidentment, de llibres que es llegien en aquella època.
En l’obra també hi ficciona la figura de la seva mare, la Fina Fontanals, lluitadora feminista i independentista i que ens va deixar el 2020. Ella és una de les 10 dones que apareix en aquest mural feminista (https://monterrassa.cat/societat/deu-dones-mural-activisme-femeni-terrassa-ciutat-294172/).
Era una dona de tarannà molt lliure que després d’haver estat mestressa de casa i haver pujat quatre fills, a principis dels anys vuitanta decideix separar-se i viure la vida a la seva manera. Comença a treballar pel seu compte, participa en activitats polítiques, viatja, i coneix molta gent que passa per casa i que l’autor observa amb els ulls d’un nen (quan es va separar tenia nou anys). Grau transporta al llibre aquells dies, més com a exercici literari que com a recreació de la memòria de manera estricta.
“Les Fulles Mortes” és una obra breu que a més s’estructura en forma de cartes, des de la mirada, a vegades innocent, d’un noi que comença a fer-se adult, i que arriba a les llibreries el proper 3 de Febrer.
