El tinent d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Terrassa, Noel Duque, es va contagiar de la Covid el passat mes de juliol i encara ara, dos mesos després, pateix greus seqüel·les. Per aquest motiu, aprofitant que aquest dimecres dia 30 de setembre va rebre la segona dosi ha llançat un missatge a la ciutadania per deixar constància de la necessitat de vacunar-se.
El passat 26 de juliol, el regidor de Tot per Terrassa anunciava a través de les xarxes socials que havia ingressat a l’Hospital de Terrassa després de tenir sis dies de febre i diagnosticar-li una lleu pneumònia. L’estada a planta no va durar més de dotze dies però va ser un temps suficient perquè Duque reflexionés sobre el que havia passat, sobre la malaltia i sobre la necessitat de tenir gent al voltant que ens cuidi i ens ajudi. “Gràcies a la meva gent per estimar-me. Gràcies al personal de l’hospital per cuidar-me. Gràcies a tots per la vostra energia i gràcies al meu company d’habitació per mantenir la moral ben amunt”, explicava en un post acompanyat d’una fotografia amb el seu company d’habitació.
Duque ha rebut la segona dosi de Pfizer tot just aquesta setmana, i tot i que afirma que no ha tingut molt clar sí publicar la seva experiència personal amb el virus, al final ha decidit fer-ho. “Si serveix d’alguna cosa, n’estaré orgullós”, ha dit a mode d’introducció. Per tot seguit, relatar com es va contagiar de coronavirus “en una paella amb uns amics” just dos dies abans que li posessin la primera vacuna. Ja tenia el virus a dins i l’efecte va ser implosiu. Van seguir 23 dies “molt malalt, vaig perdre 12 kg i vaig estar a punt de perdre més coses. Encara ploro quan me’n recordo. Després, un mes molt dur amb l’estómac fet pols per la cortisona i altres coses. Lent, fluix i irascible. Sense defenses”. Les seqüel·les encara ara les arrossega. “Em canso molt ràpid, em marejo alguns cops, em tremolen les mans si faig esforços. A les nou del vespre, com a molt tard, tinc molta son. Tinc més ganes de dormir que els meus gats”, afirma.
Però tota l’explicació no tindria sentit sense el missatge final: “Per això demano (esperant que els que hi esteu en contra respecteu la meva reflexió) que aquells que tingueu dubtes, us vacuneu. Perquè els meus amics que es van contagiar i que estaven ja vacunats, ho van passar com un encostipat. I perquè hem perdut molta gent pel camí”.
