Des del passat setembre de 2025, s’ha posat en marxa un projecte de recerca vinculat a la Seu d’Ègara. MERCANE: Moneda, Economía, Ritualidad y Cristianismo en ámbitos del Noroeste peninsular (ss. IV-VII d.C.), és una investigació que duen a terme una desena d’experts procedents d’universitats d’arreu de l’Estat, Portugal i Itàlia amb l’objectiu d’estudiar unes monedes que es van localitzar en les intervencions arqueològiques fetes al conjunt monumental, especialment, aquelles trobades als desaigües dels dipòsits annexes al baptisteri. Noé Conejo, professor de la Universitat Carlos III de Madrid i investigador principal del projecte, ha estat aquest dimecres, dia 17 de juny, a Terrassa, i ha explicat en una entrevista conjunta entre MónTerrassa i Canal Terrassa la importància de la troballa i què pot suposar això per la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
“La moneda podia ser la porta cap a la salvació per als habitants d’Ègara”
Què és el projecte MERCANE i en què es focalitza?
És un projecte que ha estat finançat pel Ministeri d’Universitats, Ciència i Recerca i té per objectiu analitzar la dimensió ritual, ideològica i econòmica de les monedes en la vida quotidiana de les primeres comunitats cristianes que van habitar el nord-oest de la península ibèrica. És una investigació molt innovadora perquè aquesta temàtica ha estat escassament analitzada en el nostre territori. Com a arqueòlegs, analitzem la petjada material que deixen les persones en els diferents contextos d’ús, però alhora també aportem reflexions sobre la ideologia, la mentalitat, els pensaments, que els envoltaven. A través de l’anàlisi de determinades peces en contextos rituals, podem connectar molt millor amb aquells ciutadans.
I quins àmbits d’actuació té?
Es contempla l’estudi de diversos jaciments repartits pel territori de Catalunya i també de les illes Balears on la Seu d’Ègara és un dels casos d’estudi més significatius perquè és el que més monedes ha aportat en aquest context ritual i econòmic, la qual cosa fa que tingui un pes significatiu en l’estudi que estem realitzant.
Quantes monedes s’han trobat i on es van trobar?
Ara mateix, centrat en l’ús de la moneda en un context ritual, les hauríem trobat en el Baptisteri de la Seu d’Egara, i estaríem parlant d’unes 50 monedes. Però el més sorprenent és que el projecte contemplava a molt més enllà. I per això hem observat que al llarg de tota la història de les excavacions que s’han fet a les esglésies de Sant Pere s’han trobat unes 450 monedes, la qual cosa ens permet conèixer una evolució diacrònica de com s’havia utilitzat aquesta moneda en el context d’una església.
És una quantitat important?
Sens dubte és sorprenent, perquè les esglésies són difícils d’identificar des d’un punt de vista numismàtic, ja que les monedes es perden en sòls estables. La gent escombrava el terra, el netejava i s’hi trobava una moneda la treia. Però que s’hagin trobat tantes peces en aquesta part de la Seu, ens permet reflexionar no sols sobre com s’utilitzava la moneda en la seva vida quotidiana, per exemple en el pagament d’almoina, sinó també com per als habitants de la Terrassa tardo-antiga i medieval, la moneda podia ser la porta cap a la salvació. Estem parlant de l’ús de la moneda com a vot, la qual cosa fa que sigui molt significatiu.
Les monedes servien per a salvar l’esperit?
La moneda és un producte cultural, en el qual convergeix molts significats diversos. És un producte econòmic perquè l’utilitzem per a transaccionar, per fer qualsevol tipus d’operació. Però també hi resideixen pensaments ideològics i socials. El fet que apareguin aquestes monedes en contextos cristians o religiosos ens permet connectar directament amb aquest sentiment de buscar la salvació o aplanar el camí cap al més enllà. Però té una contradicció, perquè si analitzem les monedes trobades ens adonem que són de petit valor. És a dir, si una persona té molta preocupació per guanyar-se el camí cap al més enllà, sembla que hauria d’utilitzar un altre tipus de pagament. Però no és així i això ens permet veure la mentalitat, “pago per anar al cel, però tampoc donaré tot el que tinc, per si de cas”. Aquí és on veiem els sentiments d’avarícia o hipocresia que caracteritzaven a aquestes societats, no tant diferents de la nostra.
En quin estat es troben les monedes?
L’estat no és molt bo, la veritat. Les que nosaltres estem documentant ara mateix són del segle V i VI, i són monedes que van ser encunyades en els segles III i IV. Per tant, en primer lloc, són monedes que han estat circulant més de 150 anys, la qual cosa ens permet saber com les utilitzaven els habitants d’Ègara. I també ens dona informació sobre com era l’economia de l’imperi en aquells moments. A la fi del segle IV, l’economia imperial té un daltabaix i la península ibèrica deixa de rebre moneda. Per tant, els habitants del territori han de continuar reutilitzant la moneda que hi havia per a les seves transaccions. Penseu que aquí la gent portava 400 anys utilitzant monedes i de cop deixen d’arribar les monedes. Per tant, a la variable que les monedes han estat usades durant molt de temps i estan molt desgastades, s’hi afegeix que totes aquestes monedes de períodes d’inflació i de devaluació monetària han estat encunyades amb metalls poc nobles i de mala conservació.
Però són llegibles?
Sí, a dia d’avui tenim la capacitat de llegir-les i les podem situar perfectament en cada període. Hem pogut identificar els emissors, les iconografies i la cronologia.
En el context històric d’Ègara, quina importància té l’anàlisi d’aquestes monedes?
En el context de la vida cristiana i econòmica de la ciutat és bastant significatiu perquè tenim documentació de l’època visigoda on es parla que es prohibeix l’ús de moneda en rituals cristians, herència pagana. En època romana era molt habitual llançar monedes a fonts d’aigua per la creença que a l’interior es trobaven nimfes o fonts tel·lúriques o un altre tipus de divinitat. Que hi hagi comunitats cristianes que continuïn utilitzant això ens demostra que han abraçat el cristianisme, però encara tenen un pou de creences molt significatiu en el seu entorn familiar i social. L’important d’Ègara és que és un dels escassíssims casos de la península que han aportat monedes en aquesta mena de contextos litúrgics. Però és que no sols això, és que han aportat moltíssimes monedes. Això la fa especial i que hagi estat escollida com a cas d’estudi en el projecte MERCANE.
És la Seu d’Ègara un cas únic a la península en el projecte d’investigació?
El projecte, on participen investigadors d’Espanya, Portugal i Itàlia se centra en diversos jaciments de Catalunya i les Illes Balears. Aquesta elecció territorial està motivada també perquè és en aquestes dues comunitats on es troben la major part dels jaciments cristians ben excavats des d’un punt de vista estratigràfic. Perquè a la resta del territori existeixen altres evidències arqueològiques que ens demostren que hi ha comunitats cristianes en la mateixa cronologia, però en la majoria aquests jaciments i esglésies van ser excavades en els anys 50, 60, 70 i no se’n va fer un registre estratigràfic ben definit. I això, per a nosaltres, els arqueòlegs, és fonamental per a comprendre tot aquest tipus de bases. A Catalunya i a les illes Balears s’han excavat recentment molts d’aquests jaciments, la qual cosa ens dona una informació molt interessant per poder establir les fases d’ocupació, la relació dels materials, i ens permet identificar que hi hagi monedes dels segles III i IV usant-se en el segle V i VI. I permet també portar una comparació amb altres casos com a Itàlia, on aquest tipus de pràctiques s’han analitzat molt millor. Hem volgut situar la Seu d’Ègara en el context arqueològic peninsular perquè creiem que té una gran importància i que no ha rebut fins ara l’atenció que es mereix.
Quants anys durarà aquest projecte?
Tres anys. Els projectes del Ministeri estan situats entre 3 i 4 anys, i vam considerar que la xifra de 36 mesos era la més idònia. Va començar al setembre del 2025. En la primera fase, vam fer un estudi de les fonts, dels autors del segle V, del segle VI, que analitzen aquest tipus de pràctiques, que són cronistes, que ens parlen de la litúrgia. Ara, estem analitzant monedes procedents de la Seu de Barcino, a Barcelona, i d’altres jaciments, per comparar.
Aquest projecte per a la candidatura de la Seu d’Ègara, què pot implicar?
Suposa un punt molt important des de la pròpia recerca. Perquè el projecte no sols contempla analitzar les monedes sinó també difondre la importància de la Seu d’Ègara des d’un punt de vista arqueològic i cultural, que presentarem en el Congrés Internacional de Numismàtica que tindrà lloc l’any que ve a Frankfurt. I també hem rebut la invitació a participar en la reunió anual d’estudis cristians del Canadà, de la Universitat de Toronto, la qual cosa li donarà una projecció internacional molt important. Ja havia tingut un pes significatiu la participació de l’arqueòloga Gemma García Linares en el Congrés Internacional d’Arqueologia Cristiana de Belgrad que va tenir lloc en 2024 i d’aquí va emanar la proposta del projecte MERCANE. Però per a la candidatura de la UNESCO, la reflexió que nosaltres estem realitzant a partir dels elements materials que estem documentant permet aportar una dimensió antropològica, social i cultural que no sols està materialitzada en el monument en si. L’estudi permet demostrar que la Seu d’Ègara té una sèrie de particularitats que no s’han observat en cap altre context peninsular, és un cas únic per la seva riquesa patrimonial. I no només parlo de les monedes, també de les pintures del segle VI.
Un dels requisits de les candidatures és apropar el monument a la ciutadania. Com es podrà fer en aquest cas?
Creiem que és important que la ciutadania conegui la importància del patrimoni, perquè és així com es connecta amb la societat i com es farà seva la Seu d’Ègara. Entre les monedes que hem trobat en un dels baptisteris n’hi ha una que pertanyia als usurpadors de l’Imperi Romà, Magnetio, un general que va donar un cop d’Estat l’any 350 contra Constantí II. Tenia poc valor però el dibuix és peculiar i, per això, hem dissenyat un encuny de moneda amb anvers i revers que volem fer arribar als terrassencs. Estem pensant que siguin ells mateixos qui puguin encunyar la moneda a cop de martell, perquè vegin com era de difícil fer-ho i com cap moneda surt igual.
