L’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, acompanyat de la regidora de Rieres, Niki Ramírez, s’ha reunit a l’Arxiu Històric de Terrassa amb Esther Lázaro (autora del documental “Els nens de la riuada”, emès per TV3 a l’espai “Sense ficció”) i amb les representants de l’associació “Els nens desapareguts de la riuada”, Ana M. Martínez i Susana Escalera. En la trobada, s’ha analitzat la situació d’aquells infants desapareguts i de les seves famílies, així com les accions que es porten a terme des de l’associació en relació amb les incògnites que, seixanta anys després de la riuada de 1962, envolten encara la recerca de tots aquells infants.
Esther Lázaro és investigadora postdoctoral de la Universitat d’Avignon, és també l’autora de l’obra de teatre Les traces del silenci (Therkas Teatre). Els nens de la riuada és el seu primer documental, del qual n’és la directora i guionista.
La gran tragèdia
La nit del 25 de setembre de 1962 Terrassa va viure una de les pitjors tragèdies de la història de Catalunya: la coneguda com la riuada del Vallès. Seixanta anys després d’aquests fets, noves mirades generacionals s’apropen a la riuada per a entendre què va suposar i quines van ser-ne les conseqüències.
Els forts aiguats que van patir la nostra comarca van deixar un miler de persones mortes o desaparegudes i abundants danys materials. Seixanta anys després, encara queden preguntes sense respondre, com quin va ser el destí dels infants desapareguts, aquells que les seves famílies encara ara busquen. O si aquests nens i nenes dels que mai varen trobar-ne els cossos podrien estar relacionats amb els centenars de peticions d’adopció que es van rebre en aquells dies. A través dels testimonis d’aquells qui van viure la riuada de petits, o dels qui van néixer marcats per aquests fets, el documental d’Esther Lázaro revisa un dels episodis més tràgics del s. XX a Catalunya.
Lázaro: El tràfic d’infants és un símptoma més dels estralls de 40 anys de dictadura
