Recuperació dels murals de Julio Bono a la discoteca Libens de Terrassa
Recuperació dels murals de Julio Bono a la discoteca Libens de Terrassa | Cristóbal

!--akiadsense-->

El Museu de Terrassa recopila material d’un antic edifici que caurà i deixarà pas a un bloc de pisos. Al que era la discoteca Libens, a la carretera de Martorell, cantonada amb el carrer d’Arquímedes.

Aquest edifici no catalogat, actualment propietat del constructor Francesc Bernal, comptava amb un revestiment mural ceràmic a la façana, obra de Júlio Bono (1934-2017). El Museu de Terrassa s’ha encarregat dels treballs de recuperació de l’obra de l’artista valencià. L’actuació s’ha fet en dues fases: en la primera, s’han documentat i fotografiat les peces i, en la segona, s’han dut a terme les feines d’extracció, per la qual s’ha comptat amb l’ajuda d’un restaurador professional.

En total, s’han arrencat i preservat més d’un miler de rajoles que decoraven els murs exteriors: unes 700 peces formaven els relleus decoratius, 380 de les quals presenten decoracions geomètriques. La discoteca Liben’s va ser inaugurada l’any 1978. En aquest moment es va fer un primer revestiment amb ceràmica negra i vermella. Posteriorment, entre el 1982 i el 1983, l’edifici va ser ampliat i reformat. D’aquest moment data la decoració mural de les dues façanes, amb motius de clara al. lusió al·legòrica musical, feta amb ceràmica vidriada policromada. Posteriorment, la discoteca va canviar el nom pel de Láser.

Recuperació dels murals de Julio Bono a la discoteca Libens de Terrassa
Recuperació dels murals de Julio Bono a la discoteca Libens de Terrassa | Cristóbal

!--akiadsense-->

Júlio Bono i Peris fou un artista plàstic –pintor, escultor i sobretot ceramista– de reconegut prestigi nacional i internacional que va convertir la ceràmica en un art pur, colorista i expressiu. Va desenvolupar una intensa feina en l’àmbit de la ceràmica vidriada arquitectònica de grans dimensions. Els seus murals ceràmics no es troben exposats als museus, sinó en espais públics, com per exemple l’aeroport de Màlaga, l’estació de Chamartín (Madrid), l’estació de Santander, l’estació de Sants (Barcelona), la plaça Txurdinaga (Bilbao), Barakaldo (“Paisajes de Bizcaya”) i l’Ajuntament de Adeje (Tenerife), entre d’altres. També es troben obres seves en espais privats, decorant vestíbuls, oficines i restaurants.

Nou comentari