La plaça Freixa i Argemí de Terrassa s’ha convertit en un autèntic coll d’ampolla per als camions. Les obres de reurbanització del carrer d’Arquimedes han tingut diversos efectes col·laterals. Els conductors s’han vist expulsats d’una de les seves rutes preferides per travessar la ciutat de sud a nord, i han hagut de buscar alternatives. Des del govern municipal insisteixen amb cartells a la carretera de Martorell i d’Olesa que l’itinerari recomanat demana agafar o l’avinguda Àngel Sallent, la Ronda de Ponent o, la millor opció, la B-40 o Ronda Nord.
Tanmateix, els hàbits costen de canviar i són molts els que encara agafen Arquimedes fins al tram tallat per obres (a la plaça del Progrés) i després es deriven cap a Nicolau Talló o Faraday, o la majoria que opten per prendre especialment Nicolau Talló per pujar cap a dalt de la ciutat. Prendre partit per aquesta darrera opció fa que el trànsit acabi desembocant a la petita plaça de Freixa i Argemí, entrada principal al Parc de Sant Jordi i que des de fa pocs dies torna a comptar amb la Masia Freixa renovada i oberta al públic.
Retrovisors que en paguen les conseqüències
L’increment ha estat notable, segons han lamentat els veïns. Tanmateix, no es tracta ja del soroll generat sinó dels problemes de mobilitat que està ocasionant. Perquè no només hi arriben cotxes, també ho fan camions, alguns de grans dimensions. I aquí comença el maldecap més gros. “Com que la plaça és estreta, i s’aparca a banda i banda, ens trobem camions enganxats moltes vegades al dia”, comenta Xavi Madico, un dels veïns que ha volgut fer pública la situació amb què s’estan trobant.
El camió es troba que no pot passar, provocant un embús important i ocasionant, a vegades, la necessitat d’una ajuda externa per poder sortir d’allà, o, el que passa més sovint, és que “el cotxe quedi xafat. Perquè els camions si han de passar, passen”, explica aquest testimoni a MónTerrassa. Aquesta mateixa setmana, ja ha pogut comptabilitzar més d’un retrovisor que ha quedat inservible després que el vehicle de gran tonatge l’hagi arrencat, literalment (com es pot veure a la imatge de més avall, que ens ha facilitat).
Afegeix que “fa setmanes vaig fer una instància a l’Ajuntament de Terrassa per suggerir que no s’aparqués a la vorera nord, però no he obtingut resposta i el problema persisteix. Embús i més fums”, i subratlla que si la mesura que ell proposa és acceptada, sí que hauria “d’anar lligada amb bandes per reduir la velocitat si no el següent seran atropellaments”.
