MónTerrassa
Terrassa ignorarà l’oposició dels sindicats a la municipalització de l’aigua a Barcelona

Mina va rebre ahir dimarts un requeriment de l’Ajuntament on s’informa oficialment a l’entitat del fet que Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL, assumirà el servei el pròxim 10 de desembre. El mateix dia en què els quatre sindicats amb representació a Aigües de Barcelona -UGT, CGT, CCOO i ATAB- van emetre comunicat conjunt en què s’oposen a la municipalització del servei i també al fraccionament entre poblacions a la divisió del servei integral de l’aigua, en favor de les economies d’escala, com és el cas també de Terrassa i els altres municipis als que subministra Mina.

Josep Lluís Armenter, director general d’Aigües de Terrassa, pensa que l’Ajuntament difícilment canviarà res de la seva política “si no hi ha una resolució judicial que faci aturar el procés o que faci recapacitar sobre les conseqüències de no seguir el procediment legalment establert per implantar la municipalització del servei”. El comunicat dels sindicats d’Agbar “per sí sol no el mourà del rumb que s’ha marcat. Però defensarem els drets de Mina, dels seus treballadors i dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, fins al final. Si els jutges ens els reconeixen serà la manera que l’Ajuntament faci un pas enrere”. “Els sindicats d’Agbar han defensat els drets dels treballadors d’Aigües de Barcelona i s’han mullat valorant els greus inconvenients que suposaria canviar l’actual model de gestió del servei”.

El Ple Municipal de març va aprovar definitivament la forma de gestió directa del servei d’abastament d’aigua mitjançant una entitat pública empresarial local, amb els vots favorables de 20 dels 27 regidors de l’Ajuntament de Terrassa (PSC, TeC, ERC-MES i CUP). Començava així la darrera fase d’un procés que portarà a una gestió 100% municipal a finals d’any. L’entitat pública iniciarà la seva activitat a partir de la corresponent publicació oficial d’aquest acord, però assumirà efectivament el servei el dia 10 de desembre, quan finalitzi la pròrroga forçosa de sis mesos a l’empresa concessionària. El Ple també va acordar la constitució de l’entitat pública empresarial local Terrassa Cicle de l’Aigua, EPEL i els Estatuts pels quals es regirà, a banda del reglament del servei municipal d’abastament domiciliari i estalvi d’aigua.

Reaccions dels portaveus municipals dels partits al comunicat

Marc Armengol (2n Tinent d’alcalde de l’Àrea de Territori i sostenibilitat)

“Encara que el tema de fons sigui el mateix, és evident que els casos de Terrassa i Bcn no són en cap cas comparables, al tractar-se de realitats molt diferents.

El procés iniciat aquí ha sigut exemplar en tots els sentits, i una de les claus del seu èxit ha estat la transparència i el diàleg establert amb totes les parts implicades. Voldríem que Terrassa fos un exemple a seguir per tots aquells municipis que en el futur es trobin en el cas d’haver de gestionar una situació similar”.

Xavi Matilla (portaveu Terrassa en Comú)

“El problema és AGBAR, que segueix fent joc brut pressionant per condicionar la sobirania del Ple de l’Ajuntament de Barcelona, com ha intentat fer a Terrassa. Avui a Barcelona PDeCat, PSC, C’s, PP i CUP han ignorat a 26.000 barcelonins i barcelonines que havien signat per fer dues consultes, tal com recull el reglament de participació.

Pel que fa al comunicat, alguns sindicats han rectificat a posteriori dient que només els preocupa que es mantinguin les condicions laborals dels treballadors, unes preocupacions totalment comprensibles.

Aquesta situació no té res a veure amb la de la nostra ciutat on hi ha un compromís mitjançant un acord de Junta de Portaveus.”

Isaac Albert (portaveu ERC-MES)

“La sobirania dels ciutadans de Barcelona resideix en el Plenari del seu Ajuntament. No es poden acceptar ingerències. AGBAR, com ho va intentar a Terrassa, té uns tentacles forts i llargs. En el cas de Terrassa la majoria plenària és molt sòlida i va saber gestionar aquestes pressions.

La preocupació dels sindicats pels drets laborals és legitima, a tots ens preocupa, i fan be de posar-ho sobre la taula, però ull en fer el joc a determinats interessos econòmics que tampoc van en benefici dels treballadors”.

Javier González (C’s)

“La posició dels sindicats demostra que la qüestió es molt complexa. Per una banda s’ha de tenir en compte les pors en un procés de municipalització per part dels treballadors, hi ha posicions ideològiques que passen per sobre de la realitat com a Terrassa, on un servei que funciona bé, on no hi ha conflictes laborals doncs acaba en una situació d’incerteses injustificades. En el cas de Barcelona a mes la posició sindical evidencia la complexitat d’un servei que gestiona diferents poblacions on la senyora Colau no te competència i on la seva incompetència pot tenir repercusions que no ha valorat. En definitiva , alguns partits continuen fent demagògia amb els serveis s públic mentre d’altres volem posar seny sense apriorismes i potenciant la col·laboració publico privada con la millor forma d’arribar a l’excel·lència que reclama la ciutadania”.

Ander Zurimendi (CUP)

“La municipalització de l’aigua a Barcelona redundarà positivament en els drets laborals de l’actual plantilla, ja que passaran a ser treballadors públics (ja sigui per via subrogada o una altra fórmula). I és notori que l’Administració Pública ofereix habitualment millors condicions laborals. per tant, hauria de ser una bona notícia pel sindicalisme, el qual ha de recuperar la seva essència combativa i no pas corporativista. A parer de la CUP, l’Equip de Govern (BComú) ja hauria d’haver començat el procés de municipalització, donat que una majoria del Ple ja ho va aprovar fa un any i la CUP hi va fer costat activament. Tenia les forces i la capacitat per fer-ho. Tanmateix, ha ajornat l’inici del procés (que portava al seu programa electoral) i culpa ara la CUP de no donar suport a la consulta, quan la CUP ja ha mostrat que el camí més ràpid és el blindatge de la majoria del Ple, tal com ha passat a Terrassa. I que (segons el nsotre criteri), hi ha drets bàsics que no han de ser pas consultats, sinó exercits. Llavors, per què a Terrassa els Comuns tenen una postura i a Barcelona una altra? La divergència és legítima, però no és lícit culpabilitzar la CUP de la gestió de cadascú.”

Alejandro Rodríguez, president PP Terrassa i regidor

“Els sindicats de treballadors de l’aigua de Barcelona son més racionals, prudents i objectius que els partits d’esquerres de Terrassa.”

Nou comentari

Comparteix