Nova vulneració dels drets lingüístics en el sistema sanitari públic de Catalunya. Jordi Juanico, exdirigent de l’ANC, veí de Terrassa i membre històric dels Minyons, ha interposat una denúncia davant el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya arran de l’episodi de discriminació lingüística que va patir el passat 29 de juliol durant una trucada d’urgència sanitària greu en la qual estava en joc la vida de la seva mare, de 97 anys.
Els fets, segons ha detallat el mateix Juanico en conversa amb el Món Terrassa, es van desencadenar quan la mare de Juanico va patir un quadre sever d’insuficiència cardíaca i renal “molt greu” a casa seva. Després d’activar el servei de teleassistència –el conegut “botó vermell de la Creu Roja”–, aquests van derivar l’alerta immediatament al 061. Pocs minuts després, Juanico va rebre la trucada d’un facultatiu mèdic per avaluar la situació de “vida o mort”.
Tot i ser una situació d’extrema vulnerabilitat i d’angoixa vital, la resposta del professional sanitari quan el fill de la pacient es va adreçar en la seva llengua va ser taxativa. Quan Juanico va explicar-li la situació en català, el metge del 061, que es va presentar parlant en castellà, i quan li va demanar si entenia el català per explicar-li la situació, el facultatiu li va etzibar: “Mejor para los dos que hablemos en español”.
Renunciar als drets lingüístics en una situació de vulneravilitat extrema
En declaracions a aquest diari, Jordi Juanico, que descriu la impotència i la desemparança que es viu quan la llengua es converteix en un obstacle imposat enmig d’una emergència mèdica: “En aquell moment no estàs per discutir ni demanar la identificació del metge. La meva mare estava més morta que viva, i venia de minuts. Et sents absolutament atrapat i humiliat, però cedeixes i canvies de llengua perquè el que val és la vida de la teva mare”. Gràcies a la rapidesa de l’enviament de l’ambulància, la mare de Juanico va poder ser ingressada a temps a l’hospital i actualment es troba estable i en procés de recuperació.
Tanmateix, el regust d'”impotència” i vulneració de drets per la situació patida no ha desaparegut. Un dia després dels fets, el 30 de juliol, Juanico va decidir fer el pas i denunciar formalment els fets a través del portal web del Departament de Salut. Una denúncia que va comunicar a través de les xarxes socials: “He fet una denúncia a Salut perquè el metge que em va atendre fa uns dies des del 061 no entenia res del que li deia en català”. Malgrat això, Jordi Juanico es mostrava escèptic sobre el recorregut de la seva acció: “No sé realment si servirà de res”. Després d’interposar la queixa, Juanico ha hagut d’esperar 14 dies després per rebre notícies sobre la seva queixa. Així, el 13 d’agost, la Generalitat li ha comunicat que la seva queixa està “en tractament”.
En paral·lel a aquesta denúncia a la Generalitat, Juanico ha enviat a Acció Cassandra tota la informació que té relacionada amb el cas. Ho ha fet després que l’entitat jurídica fundada pels advocats Lluís Gibert i Josep Rosell s’oferís a estudiar el cas i li traslladés que el cas és “tipificable com a delicte d’odi i per tant denunciable per la via penal”. En qualsevol cas, el veí de Terrassa deixa clar que no té clar si obrirà la via jurídica: “No sé si m’hi posaré”, diu, i recorda que quan va abandonar un màster perquè obligaven a fer-lo només en castellà es va sentir molt sol. “Estic molt sol davant de tot això”, lamenta.
El moll de l’os: la inacció dels gestors i polítics amb els drets lingüístics
Més enllà del tracte poc empàtic rebut per part del facultatiu concret, Jordi Juanico vol posar el focus d’atenció en l’origen estructural del problema. Segons remarca la víctima, la responsabilitat de fons no recau únicament en el professional de la salut que atén la trucada, sinó en el sistema i en l’administració pública que ho permet. “A banda de l’actitud poc empàtica del metge, la responsabilitat de la situació no crec que sigui d’ell, sinó dels gestors i polítics que prescindeixen de prioritzar la llengua a l’hora de contractar professionals. No ho veuen com un requisit imprescindible, parlar català o entendre el català. Crec que aquest és el moll de l’os”, critica Juanico amb fermesa.
