Cada any, quan arriba la calor, Terrassa s’omple de carpes, xarangues, paelles populars, sardanes, sevillanes, castellers, correfocs, fires, balls en les places i carrers vestits de festa. Ho vivim com una cosa natural, com si les festes majors dels nostres barris brollessin soles per pura inèrcia. Però no és així. Darrere de cada atracció instal·lada, cada pregó, cada concurs infantil, de cada activitat o cada bar veïnal hi ha desenes de persones de les associacions veïnals que han dedicat setmanes i, a vegades mesos, del seu temps lliure sense esperar res a canvi.
Val la pena dir-ho clar, perquè el desconeixement oculta aquest esforç: és una labor que no té preu. No perquè manqui de valor, sinó perquè al no estar en el mercat, no hi ha manera de taxar-lo. Els qui organitzen una festa major no ho fan per un salari. Ho fan perquè creuen que el seu barri, la seva gent, mereix un espai d’alegria compartida.
Vivim en una època on gairebé tot té preu. L’oci es consumeix envasat, la comunitat se substitueix per les APP i el temps lliure s’ha transformat en un bé de consum més. En aquest context, que un grup de persones s’organitzi per regalar el seu temps als altres és un acte de rebel·lia silenciosa. Aquesta decisió demostra que una altra manera de fer és possible: no des del mercat, no des de l’administració, sinó des del propi barri, amb les seves pròpies mans i la seva voluntat col·lectiva.
Aquest altruisme ni és casual, ni és un fenomen aïllat. Té les seves arrels en l’essència de les associacions veïnals, que se sostenen sobre quatre pilars que poques vegades s’expliquen però que estan darrere de cada festa major i de cada activitat que duen a terme.
El primer és la reivindicació: les entitats veïnals van néixer, i continuen existint, per a reivindicar les millores que un barri necessita, des d’un fanal, un semàfor, una guarderia, una biblioteca, la neteja i el manteniment d’espais públics… El segon és la dinamització cultural: les festes majors són una expressió d’aquest treball com les rues i cavalcades, però durant l’any es multipliquen tallers, setmanes culturals i certàmens pensats per a implicar el veïnat i crear comunitat.
El tercer és oferir serveis i acompanyament com les vocalies de decessos que agrupen milers de ciutadans/as i l’estar al costat de qui l’està passant malament, brindant suport. I el quart pilar és la unió de forces: a través de la FAVTerrassa, aquestes voluntats de barri se sumen per a defensar causes que afecten a tota la ciutat, com la sanitat pública, l’educació o el dret a l’habitatge, l’eradicació de l’amiant, les residències, una governança participativa entre altres.
A aquests quatre pilars se suma, una funció que en una ciutat com Terrassa resulta imprescindible: la cohesió social. Terrassa és una ciutat de barris i els nostres barris són un mosaic d’orígens, llengües i cultures, i són les associacions veïnals les que, amb les seves propostes i activitats, ajuden a construir ponts perquè aquesta diversitat no es tradueixi en distància, sinó en convivència. Quan una comissió de festes obre les seves portes a qui acaba d’arribar, quan un pregó es pensa perquè tot el veïnatge se senti representada, o quan una xocolatada popular es comparteix entre els qui parlen diferents llengües, el barri està fent, sense grans proclames, el treball més difícil i necessari d’una ciutat multicultural: el de sentir-se, tots/es, part d’un mateix lloc, d’un mateix barri al qual es respecta i defensa perquè “és el nostre barri”.
Per això les festes majors són molt més que un cap de setmana de música i cavallets. Són la cara d’un treball associatiu que, durant la resta de l’any, es lliura en despatxos municipals, en reunions interminables i en campanyes que no sempre veuen la llum. Són el moment en què aquest esforç, gairebé sempre invisible, es transforma en celebració i en comunitat.
Val la pena parar-se i entendre-ho i per a això n’hi ha prou en gaudir de la festa del barri sabent qui l’ha fet possible portant setmanes preparant-la, n’hi ha prou amb sumar-se l’any que ve a tirar una mà. Perquè mentre hi hagi barris capaços d’organitzar la seva pròpia festa i activitats des del voluntariat, la generositat i la solidaritat, Terrassa continuarà tenint alguna cosa que els diners no pot comprar: una ciutat que es cuida a si mateixa, barri a barri, persona a persona, per a aconseguir barris en els quals viure i conviure.
Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT)
