Terrassa viu des d’aquest divendres un episodi de pluges intenses que està deixant ben regat el territori. Com ja vam avançar des de MónTerrassa, es preveu que les precipitacions ens acompanyaran mínim fins al dimarts vinent, dia 20 de gener, tot i que no es descarta que s’allargui uns dies més.
La quantitat d’aigua recollida des de divendres, segons indiquen les diferents estacions meteorològiques de la ciutat, és ja important. En diversos punts de la ciutat estem parlant ja de més de 70 mm -a la plaça de l’Aigua en som ja 80mm-, i seguirà creixent. Per sort, el fet que sigui pluja fina i sense grans ventades, està fent que les grans inundacions o problemes en el trànsit rodat, siguin pocs. Caldrà, però, estar atents en les pròximes hores si continuem sumant litres, especialment, en aquells punts delicats, per exemple, en les rieres, sota els ponts de la C-58, i a la zona sud de Terrassa.
Un dels bons indicadors per ser conscients de la quantitat d’aigua que cau és el pantà de Can Bogunyà. Si quan hi ha sequera podem veure’n pràcticament el fons, ara, està, literalment, sobreeixint. Així ho mostren els vídeos gravats aquest cap de setmana pel geògraf i amant de la meterologia, en Jordi Meteo, que ha fet arribar a MónTerrassa un esplèndid testimoni visual:
Un paradís natural ple de llegendes
“Feia molt de temps que no el veia així, com si fos plena tardor!”, exclama el terrassenc, que s’ha acostat fins al Llac Petit per prendre mesura de les precipitacions. La pluja ja ha omplert els aqüífers de la zona nord i ha permès veure rajar la Font de la Misèria, principal font d’abastiment del petit embassament, un espai envoltat de mil i una llegendes i de misteris.
És la primera vegada que el veiem amb aquesta quantitat el 2026, però després d’un 2023 extremadament sec, el 2024 i, sobretot, el 2025, vam tenir el goig de veure’l vessar en diverses ocasions.
El pantà recull les aigües del torrent de Can Bogunyà, alimentant-se de les aigües de pluja i de les fonts, principalment de la Bardissa i de l’Alzina. Es creu que va ser construït l’any 1907 tot i que la seva utilitat és una incògnita, ens explica Joaquim Verdaguer en el seu bloc. Hi ha dues versions; la primera, és que el propietari de Can Bogunyà construís aquest petit embassament per abastir els camps de la seva masia. Una altra possibilitat, que l’any 1872, Andreu Marí va comprar la mina Vinyals per portar les seves aigües a Sabadell.
A més, una de les peculiaritats d’aquest espai -per contraposició al Lago Gran o de la Xuriguera (o Xoriguera)– és un paradís natural que la llegenda negra amaga. I fins i tot els instagramers han gosat parlar-ne.
