El govern de la Generalitat ha reobert un segon període d’informació pública del seu Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), després que es presentessin més de 12.000 al·legacions a finals de juliol i una important xarxa catalana de municipis i consells comarcals s’oposessin al projecte. Entre els contraris, hi ha l’entitat ecologista vallesana ADENC, que també ha formulat al·legacions i que ha estudiat l’alternativa que totes les plaques fotovoltaiques s’instal·lessin en teulades del Vallès Occidental i el Vallès Oriental per no haver d’ocupar sòl rural i els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC). Aquest estudi dona com a resultat que a Terrassa, per exemple, les teulades podrien cobrir el 97% del consum anual d’electricitat, tres vegades més del que preveu el PLATER que, en canvi, inclou mil hectàrees de sòl municipal, la meitat de les quals en aquestes zones d’interès comunitari.
Segons les dades de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), les teulades de Terrassa tenen un potencial de 595,2 GWh en plaques fotovoltaiques, que equival al 97% del consum elèctric de la ciutat de 613,2 GWh. L’entitat es basa en l’estudi de la Diputació de Barcelona SITAC (Sistema d’Informació Territorial d’Acció Climàtica), que l’organisme utilitza com a eina cartogràfica per a analitzar xifres georeferenciades sobre medi ambient i transició ecològica. “Aquesta solució permetria cobrir gairebé tota la demanda local sense ocupar sòl rural”, afirma en un comunicat el membre de l’ADENC Arnau Vilà Ujaldón, geògraf i tècnic en defensa ambiental.
D’altra banda, amb dades de la mateixa ADENC el pla del Govern afecta 1.078 hectàrees, el 15% del terme municipal, que classifica com a zones aptes, prioritàries o d’acceleració per a fotovoltaica en superfície. I d’aquestes, 455 es troben en hàbitats HIC. El que equival al 17% de totes les HIC terrassenques. El resultat dona que, “aproximadament, el 42% de la zonificació local se superposa amb Hàbitats d’Interès Comunitari”.
Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses, Ullastrell i Rellinars estarien entre el 130% i gairebé el 300%
A nivell del Vallès Occidental, les cobertes podrien produir uns 4.498 GWh anuals, que suposaria el 87% del consum d’aquesta àrea. El PLATER, per la seva banda, afecta 8.208 hectàrees (el 14% comarcal) i 3.383 es troben en zones HIC. En aquest sentit, la producció potencial en teulades a Sabadell seria superior a la de Terrassa, amb 879 GWh i un 155% de cobertura del consum. A Matadepera arribaria al 257% (66 GWh), Viladecavalls al 131% (64 GWh), Vacarisses al 199% (59 GWh), Ullastrell al 288% (12 GWh) i Rellinars al 295% (6 GWh).
En el conjunt del Vallès, les teulades amb fotovoltaiques podrien generar 7.283 GWh anuals, l’equivalent al 98% de la demanda elèctrica actual. Una cosa que l’ADENC remarca que és “tres vegades la producció derivada de l’objectiu del PLATER en edificis, alhora que el pla afecta 19.750 hectàrees, el 15% del territori vallesà” i que el 43% d’aquesta zonificació “amenaça Hàbitats d’Interès Comunitari”. En les seves conclusions, l’entitat revela que 48 dels 62 municipis vallesans disposen d’un potencial equivalent o superior al seu consum actual i que, en deu municipis, el PLATER posa en risc més de la meitat dels HIC, sobretot al Vallès Oriental. D’altra banda, Terrassa és tant el segon municipi amb més superfície zonificada com en hectàrees HIC afectades.
En conseqüència, Vilà manifesta que “l’ADENC demana que el pla actual no s’aprovi i es reformuli íntegrament, amb una revisió independent de les previsions energètiques, una nova avaluació ambiental i una participació real del món local”. “L’ADENC no entra en el joc de decidir quins camps o quins boscos han de ser sacrificats per alimentar els 26 macrocentres de dades que el Govern pretén instal·lar a Catalunya”, afegeix, tot subratllant que “el Vallès té la resposta sobre les seves teulades”.
L’oposició que s’utilitzi sòl rural per a les fotovoltaiques
En l’informe de les al·legacions al pla, el president de l’ADENC, Joan Carles Sallas, va més enllà. “El món rural quedaria colonitzat per empreses foranes que generarien uns beneficis que marxarien i, a canvi, en pagarien els impactes sobre el paisatge, els ecosistemes i les explotacions agràries”, adverteix Sallas. “Això no és una transició energètica, és una liberalització encoberta del territori al servei d’interessos econòmics oposats a l’interès general”, sentència.
En aquest informe, l’ADENC exigeix que “totes les superfícies classificades com a sòl no urbanitzable quedin excloses de la zonificació fotovoltaica a terra, independentment de la qualitat agrària, forestal o paisatgística que se’ls atribueixi”. Basant-se en les seves dades, l’entitat posa en relleu “la magnitud dels recursos disponibles en espais ja construïts”, els quals, segons la seva argumentació, “fa injustificable la liberalització del sòl rural català sense haver fet una verdadera política de desplegament fotovoltaic a les teulades”.
Per això, l’ADENC es fa ressò de l’oposició pública al pla de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa (XCTEJ), que reuneix 290 municipis i 33 consells comarcals. I considera que, el fet que el Govern hagi obert un segon període d’exposició pública, suposa “una victòria de l’ecologisme, la pagesia i la ciutadania”.
Precisament, l’Ajuntament de Vacarisses, governat per Esquerra Republicana, ha presentat dues al·legacions en aquesta direcció. La primera demana revisar la metodologia del PLATER perquè s’incorpori informació sobre espècies protegides i hàbitats d’interès actuals i futurs del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac, la serra de Collcardús o el connector ecològic entre Sant Llorenç i Montserrat perquè siguin “no aptes per a noves implantacions de renovables”. La segona al·legació reclama al Govern que les administracions locals tinguin més poder de decisió en aquest pla.
