Terrassa lluita contra Roma o Porto per ser Ciutat Verda Europea 2028. La cocapital vallesana ha estat una de les ciutats escollides per optar a la menció promoguda des de la Comissió Europea. En total hi ha disset municipis candidats que aspiren a tenir centres urbans més nets, verds i sostenibles. Ells són: Aalborg (Dinamarca), Bielsko-Biała (Polònia), Brescia (Itàlia), Gdańsk (Polònia), Košice (Eslovàquia), Miskolc (Hongria), Nimes (França), Podgorica (Montenegro), Porto (Portugal), Roma (Itàlia), Ternópil (Ucraïna) i Setúno (Itàlia). Més les quatre candidates de l’Estat: Lugo, Mataró, Múrcia i Saragossa.
Un dels requisits és tenir més de 100.000 habitants. Els altres, venen marcats per la presentació que cada localitat ha fet sobre set temes clau: la gestió de l’aigua i dels residus; la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la contaminació acústica i de l’aire i, també, la biodiversitat. Un cop feta la preselecció serà un equip d’experts qui avaluarà tècnicament cadascuna de les propostes. Les ciutats que superin aquesta primera fase, passaran a la segona part, en la qual hauran de descriure la seva estratègia de comunicació i presentar un pla d’acció per realitzar les iniciatives proposades.
Perquè el premi serà una dotació econòmica de 600.000 euros que hauran d’anar destinats específicament a donar compliment aquest Pla d’acció. La guanyadora es donarà a conèixer el dia 8 d’octubre de 2026 durant la cerimònia que tindrà lloc a Guimarães (Portugal), l’actual Capital Verda Europea.
Anella Verda, comunitats energètiques o Taigua, punts forts
Segons expliquen des del govern municipal, la candidatura de Terrassa recull els punts forts per convertir-se en una “ciutat verda, tant en l’entorn natural com en l’entorn urbà”. La cocapital destaca pel paper ambiental de l’Anella Verda i el Parc de Vallparadís, també pel projecte de renaturalització de les rieres. En un altre àmbit tenim el desenvolupament d’un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) o l’impuls de les comunitats energètiques, aprofitant que som una de les ciutats líders a Catalunya en autoconsum d’instal·lacions fotovoltaiques. Així mateix, es posa èmfasi en el foment del vehicle elèctric. I es recalca la gestió pública i responsable de l’aigua i els residus, a través de les empreses municipals TAIGUA, amb criteris de sostenibilitat, justícia social i equitat, i Eco-Equip, respectivament.
Paral·lelament a la distinció de Ciutat Verda Europea, la Comissió Europea també ha obert la convocatòria per la Fulla Verda 2026. En aquest cas, va orientada a municipis que tenen entre 20.000 i 100.000 habitants. En aquesta edició hi competeixen deu ciutat, entre les quals n’hi ha dues de catalanes: Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat. La resta de competidores són: Àvila, Benidorm, Chiclana de la Frontera, Errenteria (Espanya); Esposende, Estarreja i Mafra (Portugal); i Vratsa (Bulgària).
