Terrassa s’ha fixat l’1 de gener de 2024 per implantar la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Això sí, només en casos d’episodis de contaminació. El municipi actualment té “en tràmit” la implantació de la ZBE, obligatòria des de principis d’aquest any per aquelles ciutats de més de 50 mil habitants. Es troba en la mateixa situació que 120 localitats de l’estat, tal com es pot comprovar en una nova eina que ha endegat el Ministeri de Transició Ecològica. Només n’hi ha una quinzena que la tenen en vigor -al Vallès només hi ha Sant Cugat-, mentre que una vintena ni tan sols han iniciat els tràmits -per exemple, Cerdanyola-.
Ara bé, l’Ajuntament de Terrassa no vol fer-ho sol. Vol una estratègia comuna amb la resta de membres de l’Associació de l’Arc Metropolità. Per això, de cara el mes d’octubre, s’ha fixat una reunió en què s’espera tancar el calendari definitiu, així com la lletra més petita. El govern municipal vol allunyar-se de baralles polítiques -encapçalades especialment per alcaldies a mans de PP i VOX, com Badalona, Valladolid o Castelló que es neguen a implantar-la- i prefereix anar tots a una.
El 2024 per episodis de contaminació, el 2025, permanent
Així doncs, a partir de l’any vinent, entrarà en funcionament la ZBE, que comportarà la restricció de la circulació dels vehicles sense distintiu ambiental de la DGT, és a dir, aquells considerats més contaminants. Durant el 2024, només a’aplicarà en els casos d’episodis ambientals excepcionals. Serà a partir de 2025 que la seva implantació passarà a ser de forma permanent de dilluns a divendres en dies laborables de 7 a 20h.
Des de l’Ajuntament però anuncien que hi haurà casos excepcionals, dividits en tres tipologies: exempcions (permanents), moratòries (per un temps establert però continu) i autoritzacions (temporals, esporàdiques), amb els que es tindran en compte diverses casuístiques com serien les persones amb mobilitat reduïda, vehicles especials, les famílies amb pocs ingressos, etc.
La Zona de Baixes Emissions és una obligació legal, dins de la normativa de la Unió Europea coherent amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible). És per això que en els darrers mesos, aprofitant els fons europeus Next Generation, l’Ajuntament de Terrassa ha dut a terme diferents actuacions, encaminades a impulsar la mobilitat sostenible amb la pacificació dels entorns escolars, reduint l’espai per als vehicles, millorant els passos de vianants i cruïlles i ampliant el nombre de carrils per anar amb bici i VMP, i millorant la connectivitat a la ciutat.
Intervencions a Terrassa per a la ZBE
En aquest sentit, Terrassa ha rebut prop de 8 milions d’euros per executar diversos projectes dins els fons Next Generation. Entre els projectes hi ha actuacions per a la millora de la senyalització, semàfors, obres d’elevació de calçada per pacificar el trànsit i projectes orientats específicament per a la futura implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), com són la implantació de punts de control de vehicles, les càmeres, etc.
Entre els principals projectes que s’estan fent hi ha tota l’ampliació de les illes de vianants al Centre de la ciutat. S’està fent mitjançant intervencions tàctiques per ampliar l’espai dels vianants a la vorera, vianalitzacions de carrers i ampliació de voreres. Estem parlant de projectes tant de petites transformacions com al carrer de Cervantes o el carrer de Sant Francesc, com de grans intervencions com les del carrer Font Vella i passeig Comte d’Ègara, carrer Col·legi i del Forn. Així com tota la zona de la plaça de Jacint Verdaguer.
A més, cal afegir-hi la millora de l’accessibilitat de voreres i cruïlles i enjardinant per augmentar la biodiversitat urbana. Son 50 cruïlles de barris com La Cogullada, Segle XX, Les Arenes, Roc Blanc, Torre-Sana, Ca n’Aurell, Sant Pere, Can Parellada, Can Jofresa o Can Roca, entre d’altres, enjardinant espais per augmentar la biodiversitat urbana.
O també, amb les actuacions d’urbanisme “tàctic” que s’està fent en vials especialment transitats com als carrers d’Arquimedes i Galileu, o el més recentment, a Faraday i la plaça de Sant Oleguer. No són els únics, hi ha diverses intervencions en aquesta mateixa línia a d’altres barris de la ciutat, com al passeig Joan Miró de Cementiri Vell, el carrer del Renaixement a Sant Pere Nord, el carrer Cavall Bernat a Sant Llorenç o bé al carrer Fuencisla a Ca n’Anglada.
A tot això hi ha les actuacions tàctiques de pintura per adequar 6 entorns escolars i la millora vianal de diversos passos de vianants i cruïlles de l’entorn de centres educatius, la instal·lació de radars pedagògics o la instal·lació de 8 panells d’informació variable de l’estat del trànsit i dels nivells de contaminació.
