Les serps es deixen veure per Terrassa en aquesta època de l’any, sobretot en el medi natural. No és difícil trobar-les al camí que va a Les Fonts pel costat de la riera del Palau, el de Can Roure, el de Can Candi, el Vell d’Ullastrell, les rieres… Sempre exemplars petits. Aquest any, alguns ciutadans que anaven a buscar espàrrecs hi han topat al començament de la carretera de Martorell, a sobre de la Bòbila, a 40 metres de blocs d’habitatges. Es tractava d’un exemplar de color negre, gruixut i de més o menys un metre de llargada.
Cada any, es localitzen serps en cases privades d’urbanitzacions egarenques i dels pobles de la comarca. Ahir, els Agents Rurals van capturar una serp verda (Malpolon monspessulanus) d’1,2 m al pati d’un centre educatiu de Manresa (Bages).
Una sorpresa. En aquesta època de l’any és més freqüent veure serps al medi natural però no és habitual trobar-les a l’ascensor. Però també pot passar. Els Agents Rurals han capturat un exemplar en una finca de Vic i l’han alliberat a una zona més propicia per ella.
Les serps estan protegides. Un cop comprovat que es tracta d’una espècie autòctona (com la colobra) es procedeix a alliberar-esa al medi natural.
Què fer si trobem una serp
Si ens trobem una serp es recomana no molestar-la ni intentar agafar-la. És quan se senten acorralades que ens poden mossegar. Si tenen escapatòria fugiran quan ens vegin. Si trobem una serp a un interior s’aconsella trucar al 112 per anar a capturar-la i tornar-la al medi.
La serp verda
La serp verda o colobra bastarda és la de més grans proporcions de l’herpetofauna dels Països Catalans. Hi ha exemplars adults que ultrapassen dos metres del cap a la cua. Les vistes altres temporades a zones de Terrassa són exemplars petit. Per la situació de les dents, difícilment pot injectar verí a les persones i, si ho fa, l’emmetzinament no sol tenir conseqüències greus.
El Museu de Ciències Naturals de Catalunya explica que és una espècie habitualment ràpida, agressiva i molt polivalent, capaç de nedar i de trepar amb facilitat, si be passa gran part del seu temps a terra o entre la vegetació. Si no pot fugir, bufa i prova de mossegar insistentment, intentant fuetejar amb la cua.
Originària del nord d’Àfrica, és una tot-terreny, força resistent que prefereix temperatures elevades, assolellant-se amb bastanta freqüència en llocs descoberts. Tot i ser verinosa, degut a l’escassa toxicitat del verí i un sistema d’inoculació més pensat per matar presses que no pas per defensar-se, les seves mossegades no revesteixin de perill per l’home.
És una espècie oportunista que s’alimenta de tota mena de mamífers, aus i rèptils, en funció de la seva mida i a la vegada és caçada per mamífers i rapinyaires. Fonamentalment es mou buscant activament les seves presses amb l’ajut de la seva excel·lent visió i de vegades aixeca un terç del cos per poder veure millor.
Quan caça, les presses més grans són retingudes a la boca i atrapades per un anell del cos que la serp ha enroscat, per tal de subjectar-la prou temps per que el verí pugi actuar. Els mascles comencen a produir esperma a la primavera i no a la tardor de l’any anterior com en la majoria de les nostres serps. Mentre cerquen femelles, els mascles si es troben poden lluitar entre ells enroscant-se.
Les femelles, normalment de mida més petita produeixen sovint una posta anual de 3 a 15 ous. Tot i l’augment de la superfície forestal és una espècie abundant especialment degut a la seva adaptació als ambients fortament humanitzats.
