Aquests dies estem vivint una situació excepcional al país. Un front de tempestes continuat des de dissabte passat ha deixat acumulacions de pluja insòlites. Una de les mesures que Protecció Civil ha fet més ús durant les hores més furibundes han estat les Es-Alert o missatges als telèfons mòbils de la població, demanant-los extremar precaucions, recomanant limitar al màxim els desplaçaments i, en alguns casos, fins i tot confinant els ciutadans a casa.
Aquests episodis, que cada vegada seran més freqüents, tenen un impacte directe en la vida social, laboral i personal de la ciutadania. I també de les empreses. Moltes d’elles poden adaptar-se ampliant el teletreball, però d’altres no tenen manera de subsistir si no és amb la presència física dels seus treballadors. Però, a més, els missatges d’alerta també fa que la ciutat s’aturi totalment, i el teixit socioeconòmic se’n ressent, especialment, els petits comerciants que veuen com el flux de persones pels carrers cau en picat.
Els maldecaps que això provoca és el que ha motiva a la María Andrés, veïna de Sabadell i comerciant, a enviar una carta a MónTerrassa per fer reflexionar sobre què suposa per a ells aquestes alertes. Diu així:
Quan la ciutat s’atura, el petit comerç també ho paga
Quan hi ha una alerta meteorològica és lògic prioritzar la seguretat i evitar desplaçaments innecessaris. Però des de darrere del taulell descobreixes una altra cara d’aquests episodis.
Un petit negoci ja ha comprat el gènere, preparat el producte i organitzat el dia abans de saber quants clients entraran per la porta. Si la ciutat s’atura, gran part d’aquesta despesa ja està feta.
Ho explico perquè, amb la meva parella, porto una xurreria dins del negoci familiar dels meus pares. I és aquí on entens que un dia dolent no és només “vendre menys”.
No qüestiono les alertes; són necessàries. Però quan parlem dels efectes d’un temporal també hauríem de recordar els petits establiments.
Perquè darrere de cada persiana oberta hi ha persones, producte i una economia molt més fràgil del que sembla.
María Andrés, veïna de Sabadell i comerciant
