L’any 2024 es va plantar per primera vegada a una finca municipal de Mossèn Homs 500 ceps de la varietat experimental Terrassenc. Començava així un projecte de la mà de Rabassaires per recuperar la vinya en un entorn natural periurbà privilegiat, com ho és l’Anella Verda de Terrassa.
“Parlem d’agricultura, però també de memòria històrica i d’educació ambiental, de transmetre a la ciutadania com és d’important tenir un espai com aquest a tocar de la trama urbana. Terrassa havia estat terra de vins, i el que volem és recuperar aquesta identitat i sentiment de pertinença”, ha explicat el tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, en la visita feta aquest dimarts, dia 22 de setembre, a les vinyes. El regidor ha afegit que “i com tot el que fem des de la regidoria de Medi Ambient, hem de tenir paciència i no esperar resultats immediats”.
Paciència se n’haurà de tenir perquè Íñigo Haughey i Jara Puig no han portat bones notícies a la comitiva municipal. La previsió inicial era que la primera collita del cep terrassenc -conegut també com a negrelló al Bages- fos el 2027, però la sequera, la intensa calor i les particularitats del terreny, han fet abaixar les expectatives i situar el 2028 com a data de llançament.
L’Ajuntament va assumir les despeses de preparació de la parcel·la municipal prèvies a l’inici de la producció, per la qual cosa va invertir prop de 25.000 euros. La iniciativa compta, també, amb el suport tècnic de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) que participa en els treballs de recuperació i estudi de varietats tradicionals, com el Terrassenc. Aquesta varietat experimental es caracteritza per tenir un gra atapeït, que és de color verd fosc abans de la maduració i que és resistent al fred i les plagues.
Prop de 200 ceps morts
L’acord signat el 2021 té una durada inicial de deu anys, prorrogable fins a un màxim de trenta. I estableix que el 10% dels ceps s’han de destinar al cultiu experimental d’aquesta varietat autòctona. Rabassaires va aprofitar per plantar a més dels 500 ceps de terrassenc, uns 2.500 ceps de picapoll i uns 700 i escaig de malvasia, dues varietats també arrelades al territori i que s’adapten a les condicions meteorològiques actuals. No han tingut la mateixa fortuna uns i altres. Mentre que el picapoll i la malvasia han pogut sobreviure a un any terriblement sec i càlid, amb aiguats sobtats, el terrassenc, ha patit moltíssim. Fins al punt que prop de 200 ceps han mort.
Davant d’això, Haughey ha anunciat que es farà una neteja curosa dels voltants de la vinya i es tornaran a replantar aquells ceps que s’han perdut amb l’esperança que aquest cop sí les arrels trobin el camí per posar els fonaments. La voluntat és tornar a tenir els 500 inicials. I per incrementar les possibilitats d’èxit, l’Ajuntament ha habilitat un punt d’aigua i s’instal·larà un reg directe a la vinya. “Quan vam entrar a la parcel·la, els estudis ja ens van dir que hi havia plaques de petrocalci que suposarien un problema per a l’arrelament de la vinya, perquè sumat al terreny argilós, fa que la vinya hagi de sobreviure amb 30-40 cm de sòl i l’aigua s’escoli. A més, vam cometre alguns errors i de tot se n’aprèn. Per això és un cep experimental i ara hem canviat la pauta per intentar que la pròxima vegada surti millor”, ha confessat el responsable de l’entitat Rabassaires.
Terrassa obté el vistiplau per ser DO Catalunya
D’altra banda, aquesta setmana s’ha rebut la confirmació oficial que Terrassa, amb el cep terrassenc, ha estat acceptada per formar part de la DO Catalunya. La proposta de l’Ajuntament al Consell Regulador es va presentar el maig de 2023, aquest estiu, l’INCAVI va donar-hi el vistiplau, la qual cosa, s’espera que ajudi a comercialitzar els productes elaborats al terme municipal. El cep terrassenc, a més d’estar plantat a les vinyes de Mossèn Homs, també es troba en finques privades de Can Morral del Molí, Can Font de Gaià i Santa Magdalena de Puigbarral. La producció en aquestes parcel·les està més avançada que en la municipal i ja s’han pogut fer, fins i tot, alguns tastos reduïts.
Des dels Rabassaires, empresa que gestiona les vinyes del cep terrassenc a Mossèn Homs no s’han mostrat, de moment, massa interessats a formar part de la DO Catalunya. Íñigo Haughey ha subratllat que si bé és cert ser DO suposa una seguretat productiva de cara al consumidor i ofertes de visibilitat, per ara apostaran per continuar comercialitzant-se com a celler particular i amb una identitat “pròpia, d’autor”. L’opció està sobre la taula, i no descarten fer-ho més endavant, però com a viticultor prefereixen tenir un segell propi diferenciador. “Preferiria tenir una DO Vallès o una DO Terrassa que no una DO Catalunya, un paraigua que fos més arrelat al territori i que marqués autoria”, ha sentenciat.
