Aquesta setmana, la Diputació de Barcelona anunciava la inauguració del nou espai rehabilitat dalt del cim de La Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Després de gairebé dos anys del tancament del restaurant, que va ocasionar força guirigall entre detractors i partidaris, ara s’enceta definitivament la nova etapa.
La Sala Mirador, com s’anomena ara aquest espai a l’interior del monestir, ofereix no només unes vistes impressionants de la plana vallesana i, en els dies amb un cel més clar, fins i tot de l’illa de Mallorca, sinó també una oportunitat per conèixer una mica millor la història, la seva evolució i com es gestiona aquest gran pulmó verd que tenim al Vallès Occidental i que és l’enveja de molts. Perquè, un cop passada la petita recepció, entrem en tres espais on es pot apreciar una exposició que, si bé ja existia, es trobava amagada en un altra zona del recinte. Ara, es troba ben visible i llueix de manera agradable per als excursionistes que fan el cim.
L’anunci de la inauguració del nou espai rehabilitat ha resultat ser un efecte crida -potser no gaire desitjat per als gestors del Parc, que busquen justament evitar-ne la massificació- per a centenars de persones, que aquest cap de setmana, aprofitant la bonança, s’han calçat les botes de muntanya o vambes d’esport per enfilar-se fins als gairebé 1.100 metres d’altitud. Una bona excusa per sortir a fer esport i per xafardejar com ha quedat el lloc on abans servien botifarres amb seques.
Tanmateix, sembla que ben pocs troben a faltar l’establiment. O, almenys, així ho han fet saber als mitjans de comunicació -entre ells MónTerrassa o TV3– que també s’han apuntat a l’estrena i s’han acostat aquest diumenge al Parc Natural. L’opinió majoritària és que el monestir ha guanyat en vida i lluminositat, també en sostenibilitat. El canvi ha estat ben acceptat i comprès, especialment per aquells que són excursionistes habituals i que estan acostumats a endur-se l’avituallament necessari quan surten a caminar.
Electricitat i lavabos per als visitants
Un dels aspectes que la Diputació ha posat més èmfasi en la reobertura del recinte és que s’ha fet una clara aposta per reduir al màxim l’impacte ambiental. Per això, ha desaparegut el generador que utilitzava el restaurant, font de contaminació acústica. La manca d’electricitat de l’indret se supleix amb unes plaques fotovoltaiques instal·lades al sostre de la torre del monestir, que intenten preservar el caràcter històric del monument.
També s’ha pensat en l’altra necessitat bàsica -a més de menjar- que cobria l’establiment. Des de fa ja uns mesos, existeixen uns lavabos secs que són netejats i evacuats de forma regular. Està previst que en el primer trimestre de l’any vinent, aquest servei passi a ubicar-se a l’espai que ocupava l’antiga cuina.
Els gestors del Parc Natural han assegurat que “no hem fet una reforma perquè la gent deixés de venir”, un dels arguments que esgrimien els contraris a la desaparició del restaurant. Tot i que el cert és que des que no se li va prorrogar el gener del 2024 la llicència al restaurant, es constata un 21% menys de visitants a La Mola.
Per aquells que vulguin gaudir de l’exposició i d’un agradable espai que serà molt apreciat per fer d’aixopluc en cas pluja o fort vent, es recorda que només resta obert des de les deu del matí -les nou del matí en segons quines èpoques de l’any- fins a les dues de la tarda (14h). Mentre que l’església romànica, lloc de refugi i recés de tranquil·litat, té un horari més ampli, allargant fins a les quatre de la tarda (16h), moment en què el personal de vigilància i control baixen cap a Can Poble.
