Com a reacció a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga l’ajuntament de Terrassa a retornar en tres mesos a Mina Pública d’Aigües de Terrassa (MPAT) els clients i l’abastament del centre històric de Terrassa, el barri de Can Parellada i els nuclis d’Aigües Calonge, Aigües Reig i Fontcuberta, fonts de l’equip de govern destaquen que aquesta sentència “no anul·la l’acord de segregació” decidit per a la municipalització del servei en el seu moment. A més, recorden que en la devolució dictada d’aquests negocis privats “Mina mai no ha acreditat els clients que reclama”. D’altra banda, el govern municipal assenyala que aquesta decisió judicial publicada dissabte passat, no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem en trenta dies.
“Sobre la sentència, destaquem que l’acord dictat sobre les finques ens dona la raó i no anul·la l’acord de segregació que es va portar a Ple”, han manifestat a MónTerrassa aquestes fonts referint-se al ple del 22 de març del 2018, en què es va aprovar la municipalització. “D’altra banda, es reafirma en el fet que la totalitat de la xarxa de distribució ha revertit correctament a l’Ajuntament i, per tant, és pública”, continuen dient sobre la diferència que fan els magistrats del TSJC entre els béns que sí que consideren que s’han de retornar i la resta que es desestima com són els terrenys de Can Singla, Can Boada, Can Colomer i les zones d’abastiment d’aigua en alta, tal com també reclamava Mina.
El nombre de clients del negoci de Mina en qüestió
“Pel que fa a la devolució dels negocis privats, és significatiu que la pròpia sentència digui que Mina mai no ha acreditat els clients privats que reclama, i li exigeix que els acrediti documentalment”, puntualitzen els responsables municipals sobre l’afirmació des de la companyia que són uns 20.000 el nombre de clients d’aquestes àrees que s’han de retornar i que situa en un 20% dels abonats actuals de Taigua. Aquest punt és essencial perquè la mateixa Mina considera que, en supòsit que resulti impossible desfer materialment la decisió municipal, la indemnització que proposen com a alternativa els magistrats s’elevaria a uns vint milions d’euros.
Per això, aquestes fonts municipals incideixen en un dels punts conclusius dels jutges del contenciós administratiu del TSJC: “Assisteix la raó a l’Ajuntament quan ens diu que la determinació del nombre de clients privats hauria de quedar exclòs de l’Acord de reversió i correspon a MPAT, que és qui pot identificar quins clients privats segueixen prestant els seus serveis en la seva condició de gestor-privat en el moment que va cessar la seva prestació de serveis”.
En aquest sentit, a la sentència es recorda que l’Ajuntament qüestiona que Mina “pugui parlar de tenir 20.000 clients privats“. “MPAT reconeix en el seu escrit que presta servei a uns 700 copropietaris o tenidors, però que no són clients dels seus negocis privats, sinó titulars d’una copropietat sobre els drets d’aigua de la Mina”, s’esmenta en l’acta judicial.
A més a més d’aquestes consideracions, els responsables municipals remarquen que “aquesta sentència no és ferma i, per tant, es pot recórrer al Tribunal Suprem en un termini de trenta dies”, tot afegint que “els serveis jurídics de l’Ajuntament estan analitzant-la per a valorar quines accions es poden emprendre”.
Finalment,
