Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga l’Ajuntament de Terrassa a retornar en tres mesos a Mina Pública d’Aigües de Terrassa (MPAT) els clients i l’abastament del centre històric de Terrassa, el barri de Can Parellada i els nuclis d’Aigües Calonge, Aigües Reig i Fontcuberta, segons ha pogut saber MónTerrassa i confirmen fonts properes a Mina. La companyia xifra en uns 20.000 el nombre de clients d’aquestes àrees, que suposa el 20% d’abonats de Taigua, l’empresa municipal que des del 2018 presta el servei a la ciutat. Es tracta d’una sentència en apel·lació per part de Mina, que desestima el retorn d’altres terrenys, però que explicita que, en cas que no es pugui fer aquesta devolució pel temps transcorregut, el Consistori haurà d’indemnitzar a la companyia.
Els tres jutges de la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu del TSJC determinen que “es requerirà a l’Ajuntament de Terrassa perquè, en el plaç de tres mesos, es dugui a terme els actes necessaris per executar la sentència dictada per aquesta mateixa secció el 2021, que va anul·lar l’acord de reversió, mitjançant la devolució dels béns, instal·lacions i drets privats de MPAT en els termes d’aquella sentència”. Alhora, es decideix “anul·lar l’acord del 22 de desembre del 2023”, en què el ple de l’Ajuntament va acordar no procedir al retorn efectiu dels béns i clients especificats llavors. En canvi, no s’accepta la devolució dels terrenys de Can Singla, Can Boada, Can Colomer i les zones d’abastiment d’aigua en alta, tal com també reclamava Mina.
En una sentència en apel·lació de Mina de gener del 2024, el TSJC validava la municipalització iniciada el 2016 i executada el 2018 però ja establia que alguns d’aquests béns no haguessin hagut de revertir a l’Ajuntament. En aquell moment, es considerava que part d’aquests béns no estaven afectats al servei necessari de Taigua i havien de continuar en mans de Mina. Durant aquest temps, però, els contenciosos entre Taigua i Mina s’han succeït i l’empresa municipal interpretava que no havia de fer aquest restitució.
Per això, Mina va tornar a apel·lar i un jutjat del contenciós administratiu de Barcelona, inicialment, el setembre del 2025, no li va donar la raó. En aquesta altra apel·lació davant el TSJC, al contrari, sí que s’estima parcialment la seva reclamació, basada en el fet que en la sentència del 2021 s’havia de distingir els béns reversibles dels que “no són béns reversibles o reversibles parcialment”. En l’actual sentència, s’afirma que “aquests clients no haurien d’haver revertit, en aquell moment, a l’Administració” aquesta altra part dels béns.
Indemnització milionària en cas ser impossible la restitució
En el supòsit que “el temps transcorregut faci impossible desfer materialment els efectes de la decisió municipal”, la sentència estableix que l’Ajuntament haurà de procedir a una indemnització econòmica, que les fonts de Mina eleven a més de vint milions d’euros. Vuit anys després d’iniciar-se aquesta batalla judicial entre ambdues parts, aquests litigis i sentències posen de manifest la dificultat de tirar endavant la municipalització del servei, malgrat que ja s’anuncien noves inversions. Aquestes es podrien veure condicionades ara per una indemnització milionària a càrrec de Taigua.
Una altra de les qüestions que han creat debat és la cessió, des de l’u de gener, de la històrica planta d’Abrera a Aigües Ter-Llobregat (ATL) perquè, a partir d’ara, aquest ens públic es faci càrrec de l’abastament en alta a Terrassa i als municipis de Matadepera, Viladecavalls i Ullastrell. ATL també ha anunciat inversions, però s’espera noves converses amb tots aquests Ajuntaments i també amb Mina, que continua efectuant una part del subministre als termes de Terrassa i Matadepera. L’Ajuntament de Terrassa té ara trenta dies hàbils per a presentar recurs de cassació de la sentència al Tribunal Suprem.
