La nit del 23 al 24 de febrer de 1944 es va esfondrar el Pantà de la Xuriguera, altrament conegut com a Llac Gran i Lago Gran, o de la Xuriguera. Una pluja torrencial i més d’un milió de metres cúbics van fer col·lapsar la presa, provocant la mort de set persones. L’arquitecte Lluís Muncunill ja havia advertit del perill d’esfondrament per les deficiències en la construcció i la precarietat dels materials, en aparèixer poc temps després de la seva inauguració (1902) les primeres filtracions. Un lloc mític per bona part de la població. Us presentem una fotografia que un egarenc ha trobat i comprat en una llibreria de vell de Terrassa.
Les imatges ens ajuden a recordar. Aquella nit, la paret va cedir. Amb vuit víctimes i danys irreparables a l’agricultura. En aquest enllaç trobareu els seus noms i sabreu de quina família eren. Encara avui, 81 anys després, es poden trobar restes dels murs a la riera de Gaià aigües avall, fins a la zona de l’estació de Sant Miquel de Gonteres. I en un dels camins que passa per sobre de la masia de Can Guitard resten petites mostres de la paret del pantà.
Segons es diu, més de 14 vegades l’aigua del pantà havia superat la cota dels 36 metres, sobreeixint, sense haver-se pogut regular la força amb un compartiment de desguaç que hauria permès controlar la instal·lació. L’embassament havia estat zona d’esbarjo pels terrassencs i terrassenques de bona part del segle XX. Les escoles hi anaven a fer el que anomenaven semicolònies, d’un dia. El pantà va ser dissenyat per l’arquitecte Joan Baptista Feu. Els cinc metres d’amplada de la part superior feien possible el pas de petits carruatges.
Sobreseïment el 16 d’agost de 1947
Després del seu col·lapse no va ser mai més reedificat. La causa judicial va finalitzar amb el seu sobreseïment el 16 d’agost de 1947 sense cap depuració final de responsabilitats.
Aquest mes de febrer de 2025 fa 81 anys de l’esfondrament d’un lloc d’esbarjo, de pesca, de passeig, d’esplai, que oferia fins i tot voltes en petites barques. A més, de la funció original, emmagatzematge d’aigua.
A finals del segle XIX, el 31 d’octubre de 1898, hi ha un esdeveniment cabdal per Terrassa: comencen les obres de construcció del pantà de la Xuriguera, amb capacitat per a 1.200.000 m³ d’aigua, que s’acaben el 1902. El Lago Gran, a la riera de Gaià (carretera de Rellinars, quilòmetre 4,5) solucionava les mancances d’una ciutat assedegada, d’unes empreses que per la manca d’aigua se n’anaven a les vies fluvials dels rius Llobregat i Ripoll. Una de les grans fonts d’abastiment eren el Caus, la surgència intermitent més famosa de la comarca.
La conducció a la ciutat es feia mitjançant un tub que empalmava amb la mina Matalonga, a ca n’Amat, des d’on l’aigua arribava a l’estació receptora del pla de l’Ametllera, al Torrent d’en Pere Parres.
El pantà de la Xoriguera | Fons Ragón-Amat
La portada fins a Terrassa de les aigües del riu Llobregat, el 3 de juliol de 1943, després de nou anys de treballs i esforços, de l’Ajuntament i de l’Institut Industrial, va canviar la història. Des d’aleshores amb aquesta conducció, la ciutat va quedar alliberada del malson de la manca d’aigua.
