MónTerrassa
El Gaudí de les naus industrials, arquitecte de Terrassa

El 25 de febrer de 1868 va nèixer l’aquitecte que ha permès que Terrassa sigui un dels grans referents del modernisme. Té un espai a la Galeria de Terrassencs I·lustres, a la sala de plens. Es tracta de Lluís Muncunill, bagenc de naixement i vallesà d’adopció. No és exagerat considerar-lo el Gaudí del modernisme industrial, l’home que va fer possibles catedrals de la indústria com el Vapor Aymerich, Amat i Jover -reconvertit avui en el Museu Nacional de la Tècnica i de la Ciència de Catalunya (mNACTEC), a la rambla d’Ègara.

Tot i que va néixer a Sant Vicenç de Fals al Bages

Lluís Muncunill (1868-1931), és l’arquitecte modernista de referència a Terrassa. Tot i que va néixer a Sant Vicenç de Fals al Bages, als 24 anys es va traslladar a la nostra ciutat on va desenvolupar la seva activitat principal essent un referent en l’aplicació de l’estil modernista a l’arquitectura industrial. Entre el 1892 i el 1903 en va ser arquitecte municipal i va ser el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d’edificis industrials. La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades sobre pilars de ferro colat.

Un llistat inacabable de joies

Entre les seves nombroses construccions destaquen, la façana de l’Ajuntament de Terrassa (1902), el Palau d’Indústries (1904), el Magatzem Farnés (1905), la fàbrica Vapor Aymerich, Amat i Jover, actualment seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Societat General d’Electricitat (1908), la Masia Freixa (1910), els Tallers Gibert i Junyent (1911) i la Fàbrica Condicionament Terrassenc de (1916). Lluís Muncunill va expressar la idea que «a la figura humana no existeix la línia recta, ni la superfície plana, ni tan sols l’arc en rodó, sinó suaus corbes en harmonia amb les funcions que ha de viure cada òrgan.

Lluís Muncunill amb la Masia Freixa, una de les seves obres més emblemàtiques  | Ateneu Terrassenc
Lluís Muncunill amb la Masia Freixa, una de les seves obres més emblemàtiques | Ateneu Terrassenc

Nou comentari

Comparteix