Alerta per la presència de processionària del pi en els barris de Can Palet i de Can Jofresa. Un lector de Món Terrassa, el Toni, ha pogut captar diverses imatges als voltants del poliesportiu municipal d’aquestes erugues passejant-se tranquil·lament per les voreres i ha volgut avisar a la ciutadania. I és que aquests animals -concretament els seus pèls urticants- poden suposar un perill tant per les persones com per als animals. És justament cap al mes de febrer i març quan la plaga apareix després de trencar les bosses blanques on han estat hivernant.
A Terrassa, el passat mes de novembre va dur a terme una campanya intensiva per combatre la processionària del pi. El tractament es va realitzar en fins a 150 punts estratègics repartits per als 7 districtes de la ciutat. HI ha diverses maneres d’acabar amb aquestes plagues. Una, passa per la prevenció, amb la introducció d’animals depredadors gràcies a les caixes niu -una aposta que ja s’està fent a la nostra ciutat. L’altre per les mesures de control actiu. La més escandalosa és la tala i crema de les bosses, quan els pins o cedres són petits. La més habitual però sol ser amb productes químics -regulats pel departament d’Agricultura-, que s’apliquen directament a la bossa quan els pins tenen una alçada de 2-3 metres, o polvoritzant si són encara més alts.
Símptomes i consells si s’ha tocat o ingerit una eruga
Per a les persones, el principal problema radica en el contacte amb els pèls urticants que es dispersen i floten per l’aire. Això pot provocar irritacions a la pell, nas i ulls, en forma de picor. Si es produeix un contacte directe amb l’eruga, el pèl es clava a la pell i pot donar una reacció al·lèrgica en forma d’urticària (lesions eritematoses a la pell) i en algunes ocasions poden produir una inflamació de la via respiratòria ocasionant dificultat al respirar. L’afectació cutània és la més freqüent, les lesions es localitzen a les zones exposades de la pell, com el coll i les extremitats. Les lesions apareixen després del contacte i desapareixen en hores o pocs dies.
Però els animals són també una de les víctimes preferides de la processionària. Des del Centre d’Atenció als Animals Domèstics (CAAD) recorden que cal estar molt atent en les zones boscoses però també en parcs i places. Es reconeixen fàcilment perquè acostumen anar en fila o s’amunteguen. Com que sovint és incontrolable on posen el morro o les potes els gossos, cal estar atent als símptomes que en els animals són molt més evidents i ràpids de detectar: hipersalivació, es rasquen massa i massa sovint, dificultat respiratòria, nerviosisme, irritació i/o inflamació de la pell, úlceres i ampolles, a més d’un possible augment de la llengua o canvi de color (en el cas que n’hagi ingerit alguna).
La protectora recorda que és “imprescindible” anar al veterinari d’immediat, ja que les conseqüències en el cas dels animals poden ser greus. Com a primera auxilis recomanen retirar (amb guants) amb cura la resta del pèl que hagi pogut deixar l’eruga a l’animal, netejar la zona amb abundant aigua freda, i no fregar ni tocar la zona afectada.
