Aquest divendres, 13 de desembre, el Col·legi d’Advocats de Terrassa lliurarà en un acte a la Masia Freixa de Terrassa els X Premis Drets Humans d’ICATER 2024. Entre els guardonats d’enguany trobem a Mateu Mas i Pujador, advocat egarenc de llarguíssima trajectòria i que, actualment, és el col·legiat amb número més antic. Mas, als 92 anys, continua mostrant el seu amor per l’advocacia i encara la continua exercint després de 70 anys d’experiència. Per conèixer més sobre la seva història i descobrir els secrets d’aquesta professió, MónTerrassa ha parlat amb Mateu Mas i Pujador.
Primer de tot, m’agradaria que m’expliqués una mica com va entrar a ser advocat i què va ser el que li va cridar l’atenció en el seu moment.
A la meva família no hi havia cap advocat, però des de sempre m’ha interessat la defensa. Quan veia, per exemple, un judici o un tribunal, m’atreia aquesta defensa. I, a més, en aquells moments tenia també un sentit de justícia. Les situacions que considerava injustes em revoltaven. I, aleshores, vaig pensar que una de les maneres de poder expressar el meu pensament sobre les coses de la vida i de la justícia era fer-me d’advocat, aconsellar a la gent i poder intervenir en els judicis. Bàsicament, volia mirar de fer les coses en l’aspecte de demostrar els fets, perquè moltes vegades els fets no s’arriben a perfilar prou bé i els fets són fonamentals perquè la resolució sigui justa.
Sempre va tenir clar que volia ser advocat?
Potser m’hauria agradat més fer medicina, però les agulles i tot això no m’agraden. La medicina m’hauria agradat més perquè els metges col·laboren per ajudar a una persona, en canvi, els advocats sempre estan enfrontats. Això no vol dir que siguin enemics. L’advocat, en un judici, diu el que li convé en la defensa dels seus interessos, però mai ha de desqualificar l’actitud o la defensa de l’altra part. Durant aquesta confrontació ens podem desqualificar professionalment, però no personalment. Tot i això, entre nosaltres existeix molt bona relació i cordialitat. I això em va agradar.
“A la meva família no hi havia cap advocat, però des de sempre m’ha interessat la defensa”
Quan anys porta vostè a la professió?
Jo vaig començar amb 23 anys i ara en tinc 92. Doncs, fa uns 70 anys que exerceixo l’advocacia.
I vostè, després de tants anys, hi ha algun cas que l’ha marcat especialment?
Sí. Hi ha un cas que quan em mori, segurament pensaré en ell. A mi em ve un propietari d’una empresa d’ascensors i em diu que l’han demandat perquè un ascensor s’ha enfonsat. Des de la comunitat de veïns diuen que l’error era de l’empresa, que no havia fet bé les reparacions. En canvi, a mi el senyor de l’empresa em diu que la culpa era de la comunitat de no haver avisat de l’avaria. El judici el vam guanyar i van donar la responsabilitat al president de la comunitat. Al cap de 4 o 5 anys, el propietari de l’empresa, que estava casat, es va voler divorciar i li vaig portar jo el cas. Al final, quan ja havia acabat tot, em diu: “Senyor Mas, el tema de l’ascensor, la culpa no era de la comunitat, era nostra”. Representa que a l’ascensor, si es trenca, té una peça que el reté. Es veu que aquesta peça s’espatllava de tant en tant i van tenir la idea de treure-la. Per tant, no hi havia res que aturés l’ascensor. La culpa era de l’empleat que estava tip d’anar a reparar. És el cas que més greu m’ha sabut. La dona accidentada va cobrar la indemnització igualment, però el criminal responsable se’n va anar tant tranquil.
“Els advocats sempre estan enfrontats. Això no vol dir que siguin enemics”
Parlant de l’ofici, què creu que ha de tenir un bon advocat?
Un bon advocat ha de buscar la veritat, però també ha de saber interpretar la realitat respecte a la llei, perquè moltes vegades el jutge també s’equivoca. Dins un mateix fet, poden haver-hi diverses interpretacions. En aquests casos, l’advocat ha d’aconseguir fer veure al jutge la interpretació del fet que benefici al seu client. Hi ha algunes proves o fets que es veu clarament que no s’aguanten, però n’hi ha d’altres que són una part d’interpretació i una part de realitat. En molts judicis els fets ja estan, llavors és la feina de l’advocat de jugar sobre la interpretació dels fets.
“Un bon advocat ha de buscar la veritat, però també ha de saber interpretar la realitat respecte a la llei”
Quina és l’última vegada que ha anat a un jutjat?
Doncs molt recentment. Jo, sempre que el cap el tingui bé, continuaré treballant. Tots els casos que pugui portar, els porto gratis i si em demanen algun assessorament o consulta tampoc ho cobro. Jo treballo més que res per mantenir-me actiu i exercitar el cervell. A més, és una manera d’ajudar algun client que ha estat fidel a la vida. Recentment, em va passar una anècdota curiosa. Un dels casos en els quals treballo, la proposició de prova va ser al mes de març passat, però la continuació no serà fins al gener, és a dir, 10 mesos després. En aquell moment, jo li vaig dir al meu client: “potser ja no hi deixaré d’aquí a 10 mesos”. El jutge em va escoltar i va bromejar que segur que sí. És una de les coses que fallen la justícia; el temps. És una vergonya. Hi ha casos que passen 3 anys fins a la resolució final.
Comenta que vostè vol continuar si la salut li permet. Ha pensat mai a arribar als 100 anys com a advocat?
Justament ho comentava amb un conegut l’altre dia. M’agradaria arribar als 100 anys i portar un judici penal. Un cas en el qual pugui ajudar a plantejar una situació en què una persona ha comès un delicte, però que en el fons hi ha una base de justificació que l’ha portat a cometre el delicte. No vull dir que se l’hagin de perdonar, però que la situació personal de l’acusat s’hagi de tenir en compte.
“M’agradaria arribar als 100 anys i portar un judici penal”
I per què un judici penal? Què tenen d’especial aquest tipus de casos per a vostè?
Perquè és un assumpte en què està en joc una llibertat. En molts casos els judicis són per cèntims, però en aquesta situació està en joc la llibertat d’una persona. La llibertat és sagrada. Una cosa és pagar una multa, però aquesta persona pot anar a la presó amb una interpretació o una altra, i això és vital.
Aquest divendres el Col·legi d’Advocats de Terrassa li atorgarà un premi en reconeixement de tota la seva trajectòria professional. Com rep la notícia i què significa per vostè que l’ICATER li doni aquest guardó?
Jo no soc home de massa publicitat. Tot i això, com que em feliciten i consideren que és una bona cosa, accepto el premi i agraeixo a aquells que me l’han donat. Si els altres pensen que m’ho he merescut, doncs benvingut és. Encara que no soc molt de premis, després medito en algunes coses que he fet per ajudar a algunes persones i penso; potser sí que m’ho mereixo. Perquè m’he trobat amb situacions molt delicades i sempre he ajudat en tot el que he pogut. Jo, quan faig una cosa, la faig perquè el cor m’ho diu. En cap moment pensava que em podrien donar un premi.
