Marta Fernández: Ser mossa es porta molt a dins; hi ha una gran part vocacional

La terrassenca és la Comissària General d'Investigació Criminal, un dels càrrecs més importants dels Mossos d'Esquadra

Marta Fernández

Marta Fernández | Mossos

Marta Fernández és la Comissària General d’Investigació Criminal, un dels càrrecs més importants dels Mossos d’Esquadra. És nascuda a Terrassa, el que poca gent sap, i és la ciutat on viu.

Per primera vegada, una dona lidera la Comissaria General d’Investigació Criminal. Què significa això per a vostè? I què representa pel cos dels Mossos d’Esquadra? És avançar cap a la normalitat?

Liderar aquesta comissaria és un gran repte i una gran responsabilitat. Per sort, estic acompanyada d’un equip de gairebé 1.200 persones. Uns professionals que fan que les coses siguin una mica més fàcils. Com a dona, demostra que cada cop som més presents en càrrecs importants i que de mica en mica s’avança. Cert que de manera més lenta de la que voldríem i que ens agradaria. A poc a poc s’anirà normalitzant i els equips cada cop seran més equilibrats respecte al gènere.

Considera que falta molt encara per arribar-hi?

Sí. En el cos de Mossos hi ha un 21 per cent de dones, i un 23 per cent de mosses agents. I en càrrecs de responsabilitat la xifra baixa. Parlem d’un 14 per cent de caporals; un 10 de sergents; un 6 de sotsinspectors; un 10 d’inspectors; un 10 d’intendents, i un 10 de comissaris. De majors, un 0. No és exclusiu ni dels Mossos ni dels cossos policials. En els càrrecs de responsabilitat la piràmide cada cop s’estreny. Canviar la situació no és cosa d’un dia. Requereix temps i accions: formació, visibilització, mesures… Sí que és important que internament ja no se li dona importància a si un càrrec l’ocupa un home o una dona. Però s’ha de fer més feina. És una qüestió cultural, educacional, que ve de lluny. I també s’hi han d’afegir els factors de conciliació i de càrregues familiars.

El seu ascens ha estat meteòric. Ens pot fer cinc cèntims de quina ha estat la seva activitat fins ara? I quina diferència hi ha entre el que havia fet i el que fa? Imagina què han vist en vostè per oferir-li aquesta tasca? És a dir, com es definiria com a mossa?

Vaig entrar a l’escola de Policia el 1991, amb 21 anys. Després vaig estar uns anys a comissaries de Santa Coloma de Farners (a partir del 95), Sant Feliu de Guíxols i Sant Celoni, fins al 2005, desenvolupant tasques de seguretat ciutadana. Més tard vaig passar per la comissària del transport públic de Barcelona, a sota de les fonts de la plaça de Catalunya, amb tasques de seguretat al metro, bus i ferrocarrils. Vaig ser-hi dos anys. I Déu n’hi do. Perquè venia d’àrees relativament tranquil·les i aterrava a un lloc molt diferent al centre de la capital catalana. Va ser un repte del qual en tinc un molt bon record. El 2008 arribo al complex Ègara, per fer-me càrrec de la unitat central de persones desaparegudes. Vaig canviar de branca. I vaig anar al món de la investigació. Amb un parèntesi del 2010 al 2018 on vaig ser la cap de l’àrea central de policia administrativa. Per entendre’ns, temes relacionats amb la seguretat privada, el joc, els espectacles, la compravenda de joies, el lloguer de vehicles… La policia el que fa és comprovar que es compleixin les obligacions que estan regulades.

I a partir d’aquí, s’obre una nova etapa en la seva vida professional…

Passo de la categoria d’inspectora a la d’intendent i aleshores se’m destina a la divisió d’investigació criminal, com a sotscap. Un any i mig després passo a comissària. I fins ara, que he passat a ser cap. Un resum: 12 anys a seguretat ciutadana, set a la policia administrativa i cinc a investigació.

Marta Fernández

Les principals diferències entre les tasques quines diria que són?

Parlem de la policia. Tot està relacionat. A seguretat tens més contacte amb la ciutadania, amb el dia a dia. Tot és més proper. I ara potser és el que trobo a faltar. Vaig passar un temps a l’oficina de denúncies i estàs amb la gent directament. La branca d’investigació és atractiva. A uns els hi agrada més una cosa i als altres unes altres. Tot té els seus “pros” i contres.

I quin és el “pro” de la investigació?

Sempre m’ha atret, fins i tot abans de ser policia, és conèixer amb més profunditat el comportament humà.

Parlem de psicologia?

Vaig estudiar la carrera quan vaig sortir de COU, però la vaig deixar a mitges. Les carreres de criminologia i Dret sí que les vaig acabar. Psicologia és un tema pendent, però ja veurem quan m’hi poso. M’agradaria acabar-la.

Li havia preguntat com es definiria com a mossa. Hi torno. Com es definiria?

Prefereixo que això ho diguin els altres. No em sabria autodefinir.

La Marta Fernández ciutadana és la mateixa Marta Fernández mosso? Són dues persones diferents la que porta l’uniforme i la de casa?

Porto més anys de mossa que de no mossa. La nostra feina es porta molt a dins. Hi ha una gran part vocacional. Hi ha una simbiosi: els valors com a persona són els mateixos que tens com a professional. A casa no faig de responsable de seguretat. Són dos rols diferents.

Nascuda a Terrassa, també va triar la capital egarenca per viure.

Vaig viure a l’Empordà i vaig estar temptada de quedar-m’hi. Allà s’hi viu molt bé. Soc de Terrassa, la meva família i els meus amics també. Tota la meva vida, amb un parèntesi, l’he fet a Terrassa. Fa uns anys que m’he retrobat amb companys d’EGB, i he notat la vinculació que tinc amb la ciutat i el que significa.

Aprofitem l’avinentesa. Terrassa és una ciutat segura, més o menys que altres del país?

Ho respondré amb dades i que es dedueixi. La ràtio de fets delictius per habitant a Catalunya el 2020 és de 55,2 per cent; i, el de Terrassa, de 45,1. Ha estat un any on s’han reduït, sobretot per la pandèmia, però no és l’única raó. I dues dades més: han augmentat les estafes -on line- i els delictes contra la salut pública. Han crescut molt les actuacions contra el tràfic de marihuana, i de forma considerable.

Quina és la relació amb la Policia Municipal, la Policía Nacional i la Guardia Civil?

Per la part que em pertoca, que és la de la investigació, és molt bona, en línies generals. La informació circula amb fluïdesa.

Ens pot explicar exactament què és la Comissaria General d’Investigació Criminal?

La seva funció és investigar el crim organitzat, l’especialitzat i determinats delictes que en diríem ordinaris. De la comissaria hi pengen diversos serveis, entre ells els investigadors “strictus senso” i professionals que fan de suport. Són la policia científica i els analistes, per exemple. Hi ha els que investiguen delictes econòmics, els que investiguen delictes contra les persones i contra el patrimoni, els que ho fan amb el crim organitzat.

Per quina raó Marta Fernández decideix fer-se policia? Li ve de família o és un tema vocacional?

A la meva família no hi ha policies. De jove, i suposo que com tothom, vaig pensar en ser advocada, periodista, psicòloga. I també policia. Em vaig presentar a les oposicions per la voluntat de fer alguna cosa relacionada amb el servei públic i la possibilitat d’investigar i d’aprofundir en el coneixement de les persones. Pensava que la feina em podia donar el que volia.

Què tria, mosso de carrer o mosso de gestió, que sembla que és més el que fa en aquests moments?

Fent seguretat ciutadana tenia un contacte amb la gent que he perdut. Però vaja, ara les meves decisions, en fer una tasca directiva, tenen més impacte, i això també et satisfà. Tot no es pot tenir i has de fer renúncies. Dels 13 anys de seguretat ciutadana en tinc un gran record.

Té parella. Considera que la convivència amb una policia és difícil, per la feina en sí, pels horaris, pel perill potencial? O és mosso 24 hores els 365 dies de l’any?

Depèn. No sé si tothom és igual. No es pot generalitzar. Amb la feina que faig és difícil fer un horari estable i desconnectar del tot, has de treballar des de casa, has de controlar diversos temes. Per tant, sí que és possible que sigui relativament difícil. No puc arribar a casa i parar el telèfon. Però s’hauria de poder tenir un espai de desconnexió. És un assignatura semipendent.

No sé pas si li agrada la política, però considera que els mossos són un cos polititzat?

No. La resposta és rotundament no. I en l’àmbit personal, cadascú té les seves idees respecte a tot.

I si em permet, una mica de color a l’entrevista. Les seves aficions, el seu plat preferit, el seu color, un llibre de capçalera, allò del que mai se separa, una ciutat, un viatge, un desig…

Aquesta és més difícil del que sembla. M’agrada molt llegir, tot i que ara ho faig menys del que voldria; m’agrada l’esport i en faig menys del que voldria fer; m’agrada estar amb els meus amics i els veig menys del que voldria. M’agrada viatjar, en general. M’agradaria tenir més tens per pensar i reflexionar. M’he d’obligar a fer-ho. Un color, el blaucel de la nostra camisa, que dona com una sensació de pau. M’agrada el color del mar i del cel. M’agrada molt la truita de patates. I llibres que recordo “Los aires difíciles”, d’Almudena Grandes, i “Tu no eres como otras madres”, d’una escriptora alemanya. I un viatge que em porta molts records és un que vam fer per Venezuela, Amazonas, Andes i Carib. I del que no em separo mai és d’una polsera que fa anys em va regalar una amiga.

Nou comentari