!--akiadsense-->
Unes 8.000 persones de més de 65 anys viuen soles a Terrassa. Milers pateixen solitud no volguda, com ha explicat la doctora Maite Garolera, directora del Clinical Research Group Brain, Cognition and Behavior del CST, que ha comentat l’operació T’Activa: Terrassa Activa i Saludable. La solitud no volguda “és una epidèmia silent, estigmatitzant”, i Terrassa vol agafar i liderar-ne la lluita a Catalunya. “Agredeix el cervell i el cos, i augmenta exponencialment el risc de patir malalties”. És pitjor que fumar 15 cigarretes al dia, o com tenir obesitat, o com no fer exercici, i és més perjudicial que l’alcoholisme. A Anglaterra afecta el 60 per cent de la població de més de 65 anys, tot i que Garolera rebla que no és possible extrapolar, ara per ara, les dades a Terrassa.
Des de l’Ajuntament de Terrassa s’està implementant i coordinant el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT), que es focalitza en l’àmbit de la salut i està liderat pels principals agents del sector sociosanitari i d’investigació de la nostra ciutat com són: el Consorci Sanitari de Terrassa (CST), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Fundació Leitat i la Fundació Institut Trastorn Límit. Isaac Albert, tinent d’alcalde, ha afirmat que es tracta d’iniciatives de transformació econòmica del territori, de “llarg recorregut” i destinades a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. La ciutat egarenca s’ha centrat en programes pioners en l’àmbit sociosanitari, com a palanques per incentivar solucions tecnològiques innovadores, incorporant-hi el teixit empresarial i generant nova activitat. Es pretén fer un ecosistema innovador referent a Catalunya i el sud d’Europa
T’Activa: Terrassa Activa i Saludable és un dels projectes, que busca identificar els reptes, analitzar els factors i variables que intervenen (participació ciutadana), fer un concurs d’aplicacions per la vida saludable urbana i desenvolupar una fase d’incubació i testeig. El projecte (325.032 euros) finalitzarà el desembre de 2020
La soledat no volguda és un fenomen subjectiu que es basa en la percepció que té la pròpia persona sobre la falta de relacions, i/o en la qualitat no satisfactòria de les existents. Aquest fenomen el pateixen persones de totes les edats però la seva incidència s’incrementa amb l’edat, en aquest sentit, la vellesa no només s’ha transformat en una etapa més llarga, sinó que també en una més solitària.
Les persones grans que pateixen la soledat no desitjada, tenen una major propensió a sentir-se vulnerables, i s’incrementa el deteriorament de la seva salut i el risc de mortalitat. Així com no totes les persones que viuen soles la pateixen, tampoc és necessari viure sola per sofrir-la. La desaparició d’un ésser estimat, la pèrdua de mobilitat, la manca de relacions de qualitat o la discriminació per qüestions d’edat són factors que porten a les persones grans a no tenir els vincles emocionals necessaris.
De les més de 300.000 persones, majors de 65 anys, que viuen soles a Catalunya, més de la meitat afirmen patir els diferents graus de soledat no volguda. Les persones grans en aquestes situacions tenen una major propensió a trobar-se barreres físiques i emocionals, les quals les fan sentir vulnerabilitat, perdent així l’autoconfiança. A tot això cal sumar les problemàtiques socioeconòmiques que moltes d’elles poden experimentar i que no fan més que incrementar l’impacte de la soledat i l’aïllament, en les seves múltiples vessants.
