Aquests dies s’està creant certa polèmica arrel de si cal o no posar les llambordes antigues, que s’han recuperat del paviment dels carrers que envoltaven el Passeig, en una part de la remodelació que s’hi està fent.
No entraré a valorar si calia o no fer aquesta remodelació, ja que per això ja hi ha els historiadors per a donar raons de si és o no un nyap haver-se carregat l’antic disseny d’un espai que segur que porta molts records als terrassencs.
Tampoc entraré en valorar si és correcte o no posar les llambordes en una part del paviment nou, perquè això potser li correspon a col·lectius com “sense barreres” que segur que tenen més criteri a l’hora de valorar la conveniència o per a l’accessibilitat de persones que poden tenir dificultats a l’hora de desplaçar-se per superfícies irregulars.
El que sí que vull fer és cridar l’atenció en la forma en què s’estan posant les antigues llambordes, ja que considero que és incorrecte. He llegit que volen tornar-les a recuperar perquè serveixin per a recordar com era la pavimentació d’abans (diuen que és a “mode de recordatori a la memòria històrica de la ciutat”). Però si aquest és el motiu no es pot fer de forma més incorrecta, ja que mai s’havia pavimentat un carrer amb llambordes tal com s’està fent ara al Passeig.
Les llambordes antigues dels carrers de Terrassa eren de granit i aquest material es triava per la meva extraordinària duresa i resistència, perquè havia d’aguantar el pas de carruatges i animals. Les peces que conformen les llambordes solen ser d’uns 20 centímetres de llarg per 15 d’ample, ja que estan pensades per a facilitar la manipulació del qui les ha de posar amb una sola mà.
Les llambordes antigues tenen forma trapezoidal a diferència de les modernes i això es feia perquè encaixessin millor unes amb les altres, de la mateixa manera que ho fan les dovelles d’un arc. Això permet que com més pes rebin més encaixin les peces i menys d’any sofreixi la calçada.
La correcta manera de pavimentar amb llambordes un carrer és posar les fileres intercalades, ja que així és com fan més força i mai en fila índia. Algú pot argumentar que es posen llambordins, que són unes peces més petites, i que no hauran de suportar tant pes, ja que només hi passaran persones per sobre, però en el cas del passeig sembla que el que es volia (jo així ho he llegit) era recuperar la memòria de com eren abans els carrers amb llambordes (no amb llambordins) i en aquest cas penso que s’hauria de fer de la forma correcta.
Si mireu fotos dels carrers antics de Terrassa i en especial del cas del Passeig antic sempre veureu les llambordes posades en fileres intercalades.
