En total, hi ha en aquests moments 44 càmeres de videovigilància a Terrassa sobre un total de més de 150 de la xarxa de control de la Policia Municipal, segons dades fetes públiques aquest dimecres per l’equip de govern. I amb caràcter immediat, se n’han d’instal·lar 9 més, 7 al voltant del casal cívic Francisca Redondo, a la plaça de la Maurina, i 2 al carrer del Sudan de Can Parellada, quan es rebin els permisos corresponents de la Generalitat. I, a mitjà termini, l’objectiu és que en siguin entre vint i trenta més, aprofitant una subvenció de la Diputació de Barcelona en aquest domini. El seu lloc d’emplaçament està per determinar en funció de criteris tècnics, però el barri de Sant Llorenç és un dels candidats, tal com ha manifestat l’alcalde, Jordi Ballart.
“Els serveis tècnics estan treballant per fer aquest estudi per veure on requerim noves instal·lacions de càmeres”, ha declarat Ballart en una roda de premsa des d’una de les sales de control de la policia local. “Hi ha necessitat de moltíssimes més càmeres, i es prioritzaran en funció d’aquests criteris”, ha reconegut. “A partir d’aquí, en barris com Sant Llorenç, zones on s’han detectat conflictes, es posaran aquestes primeres càmeres que ens arribin a partir d’aquesta dotació de la Diputació”, ha precisat, tot calculant entre vint i trenta el nombre que pot cobrir una subvenció prevista de 79.000 euros.
“Hem completat el desplegament d’una xarxa a diferents carrers de la ciutat, als barris disseminats i s’ha ampliat també la cobertura als polígons industrials”, ha resumit l’alcalde, alhora que incidia en el fet que moltes d’aquestes càmeres s’han posat “a petició d’associacions de veïns”. En aquest sentit, el fet que l’actuació més immediata sigui a la zona del casal cívic Francisco Redondo es justifica, segons Ballart, per la situació detectada. “És una reivindicació dels veïns i veïnes de la Maurina, molt concreta per combatre els actes vandàlics i les conductes incíviques que s’estan generant a l’entorn del casal o la plaça de la Maurina”, ha subratllat. En el cas del carrer del Sudan al sector de les Torres de Can Parellada, de fet, n’hi ha una que ja està funcionant.
La distribució de les 44 càmeres de seguretat
Exactament, ara hi ha 24 càmeres de videovigilància per a la seguretat en polígons industrials i unes altres 16 en punts considerats sensibles com Can Gonteres, Can Boada del Pi, la Font del Rodó (Roc Blanc) o la plaça Joan Santamaria, també a Can Parellada, com en diversos accessos estratègics de la ciutat. A aquestes, s’hi afegeixen 4 càmeres a la plaça Didó per a reforçar la vigilància al voltant de l’Ajuntament.
“No estem parlant només de càmeres, sinó d’una infraestructura estratègica que permeti connectar la informació, coordinar els diferents serveis municipals, donar suport a la feina policial i actuar amb més rapidesa, amb més agilitat davant de qualsevol incidència”, ha destacat Ballart del procés d’unificació tecnològica des dels centres de control. “Té una funció molt clara, que és prevenir fets delictius, que és també facilitar la investigació quan es produeix un delicte, ajudar o identificar perills a les persones implicades i millorar la resposta operativa”, ha enumerat.
Un total de 150 incloent-hi el control de la mobilitat
En el seu cas, el regidor de Seguretat i Mobilitat, Xavier Cardona, ha posat en relleu el conjunt de les més de 150 càmeres, amb un altre centenar vinculades a la mobilitat, situades en els principals eixos viaris i accessos i sortides de la ciutat, les zones de vianants i el perímetre de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i que permeten alhora un control de matrícules per a altres usos. Però també per a la vigilància del cabdal de les rieres i el risc d’incendi forestal, amb una càmera situada al Parc Audiovisual de Catalunya, al nord del municipi.
“Des de l’Ajuntament, continuarem invertint en recursos, en tecnologia útil, en capacitat operativa i millorant eines que permetin prevenir, detectar i investigar els fets delictius, però també és urgent i necessari que les diferents administracions reforcin els recursos destinats a l’Ajuntament”, ha emfatitzat Cardona parlant indirectament d’un nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra a la ciutat que l’equip de govern considera insuficients.
La reclamació d’un major nombre de Mossos
Aquesta ha estat, precisament, una demanda que ha formulat, d’entrada, el mateix Ballart. “Hem de reclamar més dotació a la Generalitat de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Terrassa”, ha dit directament, després de recordar que l’Ajuntament segueix ampliant la plantilla de la Policia Municipal perquè aquesta assoleixi els 300 efectius. “La Generalitat té unes xifres baixes d’agents dels Mossos a Terrassa i, per tant, seguirem reclamant al Govern que ampliï aquesta plantilla”, ha continuat, tot situant més tard el seu nombre entre 150 i 200 i desitjant que també augmentin fins als 300 agents en tota l’Àrea Bàsica Policial Terrassa, que comprèn a més els municipis de Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
“Hem demanat una reunió de la Junta Local de Seguretat, amb la presència de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i esperem que es produeixi properament”, ha revelat Ballart. “I en el marc d’aquesta junta, tornarem a reivindicar la necessitat de reforços dels Mossos d’Esquadra, perquè a cada nova promoció, malauradament, a l’àrea de Terrassa no s’ha traduït en un increment dels efectius”, s’ha queixat l’alcalde, tot havent puntualitzat que “la prevenció d’una ciutat d’aquestes dimensions no és la mateixa que fa 20 anys”.
I, en aquesta línia i referint-se al debat polític local, Ballart ha advertit de l’ús que es pot arribar a fer de segons quin tipus de notícies. “Els veïns i veïnes de la nostra ciutat esperen dels seus representants serenitat, rigor, solucions i no competicions per veure qui fa el discurs més alarmista, sense tenir en compte les conseqüències que després generen aquests missatges entre la nostra ciutadania”, ha volgut prevenir l’alcalde, reiterant-ho en diverses ocasions.
