A falta del recompte final d’aquest dimarts, 30 de juny, el nombre d’informes de vulnerabilitat per a la regularització d’immigrants decretada pel govern espanyol s’ha situat a Terrassa en 2.745, segons dades de l’àrea d’Acció Social. Aquesta xifra és, fins i tot, superior als càlculs dels serveis municipals, malgrat que el total de persones empadronades extracomunitàries potencialment regularitzables el 31 de desembre passat a la ciutat era de 5.730. La diferència s’explica perquè als immigrants amb menors d’edat a càrrec no se’ls demanava aquest informe de vulnerabilitat, que l’executiu de Pedro Sánchez va decidir a última obligant els ajuntaments a posar en funcionament dispositius com el terrassenc, que continuarà en marxa aquest mes de juliol per acompanyar la resta de tràmits administratius necessaris.
De fet, els serveis municipals havien previst que haurien d’emetre un màxim de 2.549 informes de vulnerabilitat i aquest s’han superat en uns 200. En total, s’havien atès fins al 29 de juny 3.597 persones. La xifra inicial del ministeri de l’Interior era que, a Terrassa, podrien regularitzar-se uns 4.000 immigrants. Va ser el mateix Ajuntament qui els va elevar als 9.000 per acabar fixant-los en els actuals 5.730.
Acompanyament municipal el juliol i durant l’any
“Durant el mes de juny s’ha detectat una disminució en la demanda d’aquests informes, cosa que ha permès a l’Ajuntament concentrar els recursos en els punts de suport per a la revisió de documents i la presentació final de sol·licituds”, ha explicat a MónTerrassa la regidora de Ciutadania i Migracions, Lluïsa Melgares, d’un procés que va començar el 16 d’abril passat i ha passat d’atendre unes 800 persones diàries a mig centenar en aquests moments.
“L’Ajuntament manté el compromís d’acompanyar la ciutadania més enllà de la sol·licitud inicial”, puntualitza Melgares sobre un dispositiu, ara més minso, però que es manté en el temps. Malgrat que un cop rebuda la resolució favorable el pròxim pas és tramitar davant les comissaries de la Policia Nacional la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE), la regidora precisa que “el Consistori ha reforçat els punts de suport per a la revisió documental i preveu fer formació específica per a professionals municipals, de Serveis Socials, Educació i les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC), per tal d’orientar les persones en la interpretació de les notificacions i en els itineraris d’estabilització administrativa”. Així, aquest mes de juliol s’organitzaran dues sessions informatives més i es posarà en marxa un grup de treball tècnic per a aquesta estabilització.
Melgares subratlla d’aquestes persones que “només amb la comunicació de l’inici del procediment (UTEX), ja estan habilitades per treballar en qualsevol sector, en obtenir un número de la Seguretat Social i el reconeixement del dret a l’assistència sanitària, iniciant una residència legal d’un any que podran prorrogar posteriorment”. La regidora ho resumeix dient que “s’ha passat d’un model d’emergència a un de sostenible”, fent referència a la introducció sobtada de l’informe de vulnerabilitat com a requisit.
Un cost de més que assumeix el Consistori
Una altra de les conseqüències per a l’Ajuntament és que, fins al maig, portava gastats en aquest dispositiu 30.726 euros, segons va donar a conèixer la directora d’Acció Social, Teresa Buch, en la darrera comissió informativa de l’àrea. La Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat ha fet una aportació extraordinària per aquest assumpte a Terrassa de 29.668 euros. La mateixa Buch va reconèixer que la despesa final serà bastant més alta. “Ens n’anem a uns 10.000 euros més, aproximadament, de l’aportació que ens fan”, va calcular la tècnica. “Encara que no hagi sigut fàcil, la feina ve ara perquè tota aquesta gent, d’aquí a un any, han de renovar el permís i, entre altres coses, hauran d’acreditar tres mesos de treball amb un contracte”.
En aquest sentit, la tinenta d’alcalde d’Acció Social, Patrícia Reche, va recordar en aquesta comissió informativa que “d’aquí a un any, necessitarem aquest reforç pressupostari”. Mentre que el regidor de Serveis Socials, Noel Duque, tot remarcant que l’aportació de la Generalitat fa deficitari el dispositiu, va remarcar que “aquesta és una inversió perquè aquesta gent a l’hora d’accedir a recursos de la ciutat puguin tenir més facilitats per tenir un projecte de vida”.
