Desenes de persones s’han tornat a agrupar aquest dimecres a les portes dels centres cívics Francesc Macià (Sant Pere Nord) i Montserrat Roig (Ca n’Anglada) per participar en el procés de regularització d’immigrants, el qual va ser decretat el passat 20 d’abril per part del govern estatal. En aquests equipaments, els immigrants són atesos pels assistents socials municipals perquè aquests els hi validin, principalment, l’informe de vulnerabilitat, un document que ha aparegut a última hora i que només es pot aconseguir presencialment.
Entre les persones que s’han apropat aquesta tarda al Centre Cívic Francesc Macià, MónTerrassa ha parlat amb el Dagoberto, un jove d’Hondures que fa uns dos anys que viu a Catalunya i que opina que aquesta és una gran oportunitat per trobar feina estable. “Fa anys que salto de feina en feina, sense estabilitat i amb condicions precàries. Les empreses ens tracten com a ciutadans de segona”, explica.
En una situació molt semblant també es troba l’Abdou, un home d’origen senegalès que va venir a Catalunya a cercar feina per mantenir a la seva família. “Necessito els papers per trobar feina. Part de la meva família encara està al Senegal i els envio diners. Viuen gràcies al que els envio. Vaig venir per buscar feina i està sent molt complicat”, manifesta.
Per la seva banda, la Mariana, una dona colombiana que treballa de cuidadora de persones grans a Terrassa, opina que, malgrat que aquest procés de regularització és una bona notícia, creu que hi ha manca d’informació. “Jo m’he assabentat de tot això gràcies a les meves amigues. Conec altres noies com jo que no tenen papers i també treballen de cuidadores. Han estat elles qui m’ho han explicat”, reconeix. En aquest sentit, també critica que “és un procés molt complicat”. “Hi ha persones que els demanen una cosa i a altres una altra. Sembla que ho facin complicat a propòsit”, afegeix.
Tot i la gran afluència de gent, alguns són més escèptics sobre tot el procés. És el cas del Naïm (nom fictici per preservar la seva identitat), un jove marroquí que opina a MónTerrassa que “encara hi ha molt racisme” i assegura que “hi ha empreses que no ens volen contractar perquè som marroquins, tinguem o no papers”.
Melgares: “La regularització extraordinària és una aposta clara per la cohesió social”
Davant l’arribada d’aquest procés de regularització, l’Ajuntament de Terrassa ha iniciat un servei per donar resposta a l’allau de peticions que han rebut, el qual es va posar en marxar oficialment a principis d’aquesta setmana. Així doncs, segons dades del Consistori, dilluns es va atendre 825 persones i dimarts es van fer 311 sol·licituds i 285 informes. Tot i que creuen que l’afluencia de persones s’estabilitzarà en els pròxims dies, preveuen donar cobertura a unes 9.000 persones fins que acabi el procés el 30 de juny, unes 4.000 més que les previstes pel Ministeri.
Sobre tot aquest procés de regularització, la regidora Ciutadania i Migracions, Lluïsa Melgares, opina que la regularització extraordinària “és una oportunitat imprescindible per donar resposta a una realitat que ja existeix a la nostra ciutat”, ja que “permet que moltes persones deixin enrere la irregularitat i puguin construir el seu projecte de vida amb drets, deures i garanties”. Així mateix, Melgares creu que també és “una aposta clara per la cohesió social”, la qual “afavoreix la inclusió, redueix la precarietat i reforça la convivència als nostres barris”.
L’informe de vulnerabilitat, el padró i el document d’antecedents penals
En aquest procés de regularització als centres cívics terrassencs, les persones que arriben han de fer cua i reben un número per definir l’ordre d’entrada. A la sala d’espera reben els documents i suport per omplir-lo, entre els quals els més importants són l’informe de vulnerabilitat, que només es pot validar presencialment, i el certificat d’empadronament històric, que també es pot demanar online a través de la web municipal.
Així mateix, des de l’Ajuntament de Terrassa també alerten que també és necessari un document d’antecedents penals, el qual expliquen que és important demanar-lo com més aviat millor, ja que ha de ser sol·licitat als països d’origen o de residència dels darrers cinc anys i ha d’estar traduït i apostillat. Una vegada les persones disposen de tota la documentació necessaria, aquesta s’ha de presentar a les oficines de correus de la ciutat amb cita prèvia o de forma telemàtica amb certificat digital.
