A l’espera de saber de si el decret llei del govern espanyol que dona dret als llogaters a prorrogar el seu contracte dos anys més d’aquí al desembre del 2027 es convalida al Congrés en els propers dies, l’ajuntament de Terrassa ha decidit enviar a un total de 425 famílies missatges per mòbil perquè s’hi acullin. Així ho ha explicat a MónTerrassa la regidora de Promoció Pública d’Habitatge, Lluïsa Melgares, que afirma que mentre hi hagi “el dret de demanar-ho, es demana”, davant la possibilitat que el decret acabi caient en el vot obligat a la cambra baixa que es fa el 28 d’abril, si Junts per Catalunya no s’hi suma tal com de moment ha anunciat. El dubte sobre aquesta votació, que s’ha de fer trenta dies hàbils després de l’acord del govern central, fa que hi hagi diferents interpretacions sobre si la sol·licitud expressa de la pròrroga durant aquest període seguirà vigent en cas que la mesura es tiri enrere.
“El 2025, teníem un miler d’arxius sobre les pròrrogues dels lloguers amb diferents incidències”, manifesta Melgares. “Ara, s’està treballant amb missatges per xarxes, SMS i enviant documents perquè els llogaters demanin aquesta pròrroga als propietaris per burofax”, detalla de com s’ha de fer segons el recent decret de l’Executiu de Pedro Sánchez, que estableix un temps que va del 22 de març del 2026 al 31 de desembre del 2027, com a una de les actuacions per amortir els efectes de la inflació provocats per la guerra de l’Iran.
Una pròrroga del lloguer de dos anys i un topall del preu del 2%
“És un dret del llogater mentre duri el decret”, recorda la regidora davant els col·legis d’agents de la propietat i administradors que qüestionen la validesa d’aquests burofaxos si el decret, efectivament, cau i la demanda es fa sobre lloguers que encara no han vençut. “La interpretació de si s’aplica o no fins al desembre del 2027, dependrà dels tribunals, i no hi ha precedents”, puntualitza. “Si jo tinc el dret de demanar, ho demano i, mentrestant, no es pot fer por a la gent perquè és un jutge qui ho ha de decidir”, reitera d’aquests 425 avisos a famílies amb possibilitats de perdre el lloguer un cop acabat el contracte i a les quals els serveis municipals d’Habitatge els hi ha enviat el document de la web necessari perquè se’l puguin descarregar. D’altra banda, el decret del govern central també determina un topall d’augment anual del 2%, independentment dels preus de referència que marquen altres regulacions.
L’altre advertiment dels administradors és que, amb la llei catalana pel Dret a l’Habitatge del 2023, a les zones tensionades del territori, que inclou Terrassa, les pròrrogues es poden allargar fins a tres anys. Si el propietari no avisa amb l’antelació corresponent, els lloguers es consideren prorrogats automàticament. Per això, hi ha qui diu que acollir-se ara al recent decret que només preveu dos anys perjudica qui ho demana si encara no ha vençut el termini. De fet, també hi ha una divergència entre associacions de propietaris i llogaters sobre si aquesta normativa s’aplica als contractes d’abans del 2023, amb preus superiors a la regulació actual i, en aquest sentit, hi ha propietaris que opten per no avisar del seu acabament per a seguir cobrant un preu més alt. Per resoldre els dubtes, el decret marca com a data de referència la finalització i no el principi del contracte.
L’aplicació preferent del règim més favorable
En tot cas i davant de tots aquests dubtes, Melgares aconsella “revisar cada contracte individualment”, “no assumir que la pròrroga hagi de ser la millor opció” i “demanar assessorament abans de decidir”.
Els advocats del Col·lectiu Ronda, que defensen llogaters, també són del supòsit que la possible caiguda del decret “no impedeix que les mesures produeixin efectes durant el temps que han estat vigents”. “Així, tant les sol·licituds de pròrroga com les actualitzacions de renda efectuades des de la seva publicació, a un eventual decaïment de la norma per manca de convalidació parlamentària, mantindrien plena validesa jurídica”, asseguren.
I respecte al perjudici de quedar-se amb només dos anys de pròrroga i no tres, els responsables del col·lectiu d’advocats recorden que “la pròrroga extraordinària de dos anys és incompatible amb la prevista a la Llei d’Arrendaments Urbans” i que “aquesta és d’aplicació preferent”. “Des d’una perspectiva garantista, en aquells casos en què l’immoble es trobi en un municipi declarat àrea tensa, el més recomanable és sol·licitar ambdues pròrrogues, deixant constància de la voluntat d’acollir-se al règim més favorable de manera prioritària”, suggereixen.
A nivell local, el militant del partit Comuns Terrassa Xavier Martínez va publicar fa pocs dies un article d’opinió al Diari de Terrassa en què emplaçava l’alcalde, Jordi Ballart, a posicionar-se per a les 19.000 famílies i 48.000 persones que calcula viuen a la ciutat de lloguer demanant, fins i tot, que “si Junts no vota a favor d’aquesta pròrroga imprescindible per a moltes d’aquestes famílies, trenqui el govern”, que forma amb aquest grup a nivell municipal. “L’alcalde Ballart i Tot per Terrassa no poden ser còmplices del partit que s’ha carregat la pròrroga dels desnonaments de famílies vulnerables i que ara es vol carregar la pròrroga extraordinària de dos anys dels lloguers”, afirmava Martínez.
