L’Associació acTES ha organitzat aquest passat dilluns, 16 de novembre, a la Sala d’Actes de la UPC la conferència ‘Aproximació a la història de l’espiritisme a Terrassa’. La xerrada ha anat a càrrec de Josep Puy, doctor en Història Contemporània de la UAB i mestre de català, que ha estat professor associat del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Durant la jornada, Puy ha ofert una mirada històrica al moviment espiritista a Terrassa, analitzant-ne els orígens, el procés de consolidació i les complicitats socials que va generar en determinats sectors de la ciutat.
“L’espiritisme a la ciutat no era una cosa minoritària i de poca vàlua, sinó que era un moviment popular molt gran que mobilitzava molta gent. Tanta, que Terrassa va ser l’epicentre, potser del món, en aquest tema”, ha recalcat Josep Puy en declaracions fetes a MónTerrassa. En aquest sentit, l’historiador destaca que, entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, Terrassa va esdevenir una ciutat de “molta activitat intel·lectual”. “La prova és que per aquí, durant molts anys, va venir el bo i millor, no només de l’espiritisme, sinó de la filosofia i la psicologia”, afegeix.
Pel que fa a l’auge de l’espiritisme a Terrassa, Josep Puy afirma que un dels motius de l’èxit d’aquest moviment va ser la Fraternitat Humana, una entitat de la ciutat nascuda l’any 1872 i que, actualment, encara continua en funcionament. Així mateix, el professor de la UAB subratlla que el gran impulsor de l’espiritisme a la ciutat va ser Miquel Vives. “Aquest tipus de moviments, igual que el protestantisme, moltes vegades es popularitzen per una sola persona o a unes poques persones. Si aquí a Terrassa no hi hagués hagut la figura de Miquel Vives, potser no estaríem parlant d’aquesta dimensió. Tot i morir l’any 1906, va deixar una empremta molt important”, destaca Josep Puy.

Per altra banda, l’historiador també argumenta que l’ampli i restrictiu control de l’església a la ciutat també va ser un dels motius pels quals l’espiritisme va ser tan popular. “Terrassa, com moltes altres, estava molt controlada per l’església i per les classes benestants. Aquesta església té una actitud molt rígida, molt estricta en el funcionament de la ciutat i, per tant, això dona peu a què hi hagi actes de rebel·lió, actes de rèplica o de resposta. L’espiritisme n’és un exemple”, explica Puy.
Josep Puy: “L’espiritisme fomentava actituds de col·laboració, solidaritat i antibèl·liques”
Tot i que el dogma de l’espiritisme es basava a intentar contactar amb l’esperit de persones que ja han traspassat, Josep Puy recalca que aquest moviment també tenia un apartat filosòfic que va ser molt seguit a principis del segle XX. “L’espiritisme també va expandir la seva filosofia. Aquesta es basava a ajudar a la gent necessitada, protestar en contra la pena de mort i defensar a la gent més humil. Va ser aquest discurs de solidaritat i pacifisme que va jugar un paper molt important en els moviments en contra de les guerres del segle XX. En aquest cas, la Primera Guerra Mundial”, destaca.
El món catòlic, però, va veure l’espiritisme com un rival, motiu pel qual va intentar eliminar-lo. “El catolicisme va considerar l’espiritisme com una mena de blasfèmia. La prova la tenim que, en el segle XX, i va haver-hi crema de llibres d’espiritisme. El món catòlic es va convertir en un món inquisidor que va intentar aixafar i desfer tots aquests moviments, perquè consideraven que eren actituds contràries. En realitat, veien l’espiritisme com un rival a combatre, perquè movia a molta gent”, relata Puy. L’historiador de la UAB explica que aquest conflicte va viure el seu punt més àlgid durant el franquisme, amb la Llei sobre repressió de la maçoneria i del comunisme. “El franquisme va esborrar el moviment espiritista, el qual va viure un llarg període de clandestinitat fins als anys 70”, assegura Josep Puy.
