El daltonisme és una alteració d’origen genètic que afecta la capacitat de distingir els colors. Actualment, aquesta problemàtica afecta al voltant del 8% de la població masculina i el 0,5% de la població femenina arreu del món. Una d’aquestes persones és Jan Blanco Salvans, un dissenyador gràfic egarenc que va descobrir que patia aquesta condició a una edat ja avançada. El disseny gràfic és una professió on el color té un paper molt important, però Blanco assegura que el seu daltonisme no l’afecta a l’hora de treballar. Per explicar la seva història i trencar mites al voltant del daltonisme, especialment en el context del disseny gràfic, el terrassenc ha escrit el llibre ‘Daltònics Anònims’. Recentment, el seu projecte ha rebut el premi a Millor Projecte Integrat de l’Any per l’Escola d’Art i Disseny Illa i ha estat presentat al festival Brut!. Per conèixer tots els detalls, Món Terrassa ha parlat amb Jan Blanco.
Com neix la idea del seu llibre i tot el projecte?
Es tractava del projecte de final de curs d’aquest any d’un cicle superior. Pensant una mica el tema del qual volia fer el projecte, vaig pensar que podia ser bona idea aprofitar una de les meves característiques per escollir la temàtica. Vaig escollir el daltonisme, ja que fins que no vaig començar a estudiar disseny no vaig saber que era daltònic. Amb aquest llibre també volia demostrar que, tot i ser daltònic, es pot ser dissenyador. A part del meu cas, també hi ha molt professionals amb càrrecs importants en el món del disseny que són daltònics. Jo volia mostrar que no és cap impediment i que es pot viure perfectament.
Comenta que va descobrir el seu daltonisme estudiant disseny gràfic. Com va ser?
Va ser un dia que estàvem fent un test d’Ishihara. Són aquelles típiques proves on hi ha una rodona amb un número al mig i els daltònics no poden veure el número. Jo ja n’havia fet abans i havia vist que no veia els números, però no li vaig donar cap importància. Els meus amics van veure que les fallava totes i es van fixar en com tractava els colors en general. Em van dir que potser era daltònic. En aquell moment, tampoc vaig creure que fos un problema. No ho faig rebre amb por, per a mi va ser una característica meva més. Tot i això, entenc que hi ha gent que ha estat treballant tota la vida i ara tenen por d’explicar-ho.
“Fins que no vaig començar a estudiar disseny no vaig saber que era daltònic”
El llibre busca trencar falsos mites del daltonisme, especialment en el disseny gràfic. Quins són alguns d’aquests mites?
Existeixen molts mites i desinformació sobre el daltonisme. El primer de tots és que els daltònics confonem el vermell i el verd. Aquest és el més important i el més reconegut. Jo, per culpa d’aquest mite, no vaig saber que era daltònic abans. Després, també hi ha gent que creu que un dissenyador gràfic no pot ser daltònic, perquè es treballa amb els colors. La nostra percepció dels colors està alterada i la gent creu que treballem malament els colors. En disseny gràfic, moltes vegades esculls un color no pas pel color, sinó pel que sentim amb els colors. Per tant, no crec que afecti a l’hora de treballar.
Diu que hi ha un coneixement reduït d’aquesta condició. Per què creu que passa?
Doncs no ho sé. Crec que tot s’origina de la desinformació. A mi, de petit, mai em van explicar que és el daltonisme. Quan et fan la classe de colors a l’escola, no et parlen del daltonisme. Jo recordo que una professora ens va explicar que havia tingut un alumne amb daltonisme i que pintava els arbres de color vermell o el foc de color verd. Aquestes anècdotes afecten el fet que ens creiem tots aquests mites i que la gent no conegui què és el daltonisme. Tot això fa que es creïn mites i desinformació. Crec que amb una classe on s’expliqués el daltonisme, tot això canviaria.
“Hi ha gent que creu que un dissenyador gràfic no pot ser daltònic”
A part del llibre, també vol posar en marxa una plataforma digital sobre el daltonisme. En què consistirà?
No sé quan la podré llançar, però és una plataforma digital que actuaria com a diari. En aquesta plataforma vull fer més entrevistes a professionals del món del disseny gràfic i l’art i, alhora, anar incorporant articles sobre el disseny gràfic inclusiu i altres temes. Vull continuar informant i que no només es quedi en el llibre. A més, una altra idea seria incloure un fòrum en el qual la gent pugui mostrar-se, parlar amb més persones daltòniques i explicar la seva experiència.
Recentment, el seu projecte ha rebut el premi al Millor Projecte Integrat de l’Any i l’ha presentat al festival Brut!. Com va rebre aquest premi?
Doncs sí, recentment el projecte ha estat reconegut amb el premi al Millor Projecte Integrat de l’Any per l’Escola d’Art i Disseny Illa, de Sabadell, i ha estat presentat al festival Brut!, on escoles i universitats de disseny de tota Catalunya mostren els seus millors projectes. Primer de tot, és una gran satisfacció, perquè ha estat un projecte al qual li he dedicat moltíssimes hores. Tenir el reconeixement de la teva feina et dona molta satisfacció. A més, poder presentar-ho al festival Bruts! és un orgull. Veure el teu projecte entre totes aquestes grans idees és molt emocionant. Al final tots aquests reconeixements mostren també la importància del tema i demostren que cada cop, el disseny inclusiu va formant més part dins de les nostres vides. Espero que amb el llibre i la plataforma, pugui continuar desmuntant tots els mites al voltant del daltonisme. L’objectiu és que cada cop es tingui en major consideració i que els dissenyadors amb daltonisme puguin dir-ho en veu alta.
“Tenir el reconeixement de la teva feina et dona molta satisfacció”
