Isabel Cazorla ha estat l’advocada de l’Acusació Particular en el judici del cas de la mort de Mònica Borràs, veïna terrassenca assassinada a cops de destral per la seva parella, Jaume Badiella. Finalment, Badiella ha estat condemnat a 18 anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona per un delicte d’assassinat amb traïdoria, però sense acarnissament. Món Terrassa ha parlat amb l’advocada per conéixer la valoració del judici i de la sentència.
Quina valoració fa de la sentència?
Un cop vam conéixer el veredicte i vam saber el que el jurat havia decidit, era simplement veure l’encaix penalògic. El magistrat ha posat la pena al punt mig, ni a la mínima ni màxima. Nosaltres demanàvem la màxima, que eren 20 anys, però el fonament de dret estava a la meitat superior de la pena. Els anys que posen de presó, que son 18 i mig, està dintre de la penologia correcte que se li pot posar. En el moment en que el jurat no veu l’acarnissament, creiem que el tram penalògic és el correcte. Les atenuants que va demanar la defensa es van denegar totes. A partir d’aquí la sentencia ha entrat dins del que podíem preveure, per tant nosaltres la donem per correcte.
A més van donar l’agreujant de parentiu.
L’agreujant de parentiu era objectiu. En el moment que has sigut parella, ens havien de donar l’agreujant. Durant el judici era indiferent discutir si durant el dia del crim era parella o no, el component legal era que havien sigut parella en algun moment. Per tant, concorre. El que es penalitza no és que en aquell moment siguin parella o no, el que es penalitza és la confiança i els afectes que hi ha entre les persones que conviuen, i el no poder preveure que aquell crim podia passar.
El jurat no va poder demostrar l’acarnissament. Què n’opina?
L’acarnissament no es va poder demostrar perquè el metge forense estableix en el seu interrogatori que degut a que el cos presentava un estat molt deteriorat que va dificultar moltes proves i no es podia determinar si la víctima estava viva o no quan va rebre totes les lesions. El fet del deteriorament del cadàver, perquè ell l’havia tingut amagat, ha fet que proves mèdiques no s’hagin pogut realitzar o no s’hagin pogut comprovar. Dintre d’aquesta situació, el metge va dir que hi havia 14 cops, 3 al coll i 11 al clatell, però que no podia determinar l’ordre de les lesions. Això sí, les del cap eren mortals. Però com no es podia determinar l’ordre de les lesions i l’acusat tampoc ho va manifestar, no es va poder acreditar. El que no està acreditat no es pot condemnar.
I la traïdoria va ser per 7 vots a favor i 2 en contra.
Un 7 a 2 és una majoria molt àmplia, va ser molt clara. No hi ha la unanimitat, però que dos dels jurats votessin en contra no vol dir res. La traïdoria era molt més clara que l’acarnissament, pel lloc de l’agressió, l’eina que fa servir, per la sorpresa… ella no va tenir la possibilitat de defensa. Li fa una empenta i la deixa encaixada entre el bidet i l’inodor. Que hi haguessin dos jurats que no ho veiessin és respectable, però la traïdoria no està en risc i crec que és molt clara. A més, es va acreditar amb moltes proves. No com l’acarnissament, que el vam perdre amb proves que el metge forense no podria determinar. La traïdoria no perilla. Crec que la sentència està ben fonamentada, el veredicte està molt ben fonamentat. Els jurats s’ho prenen seriosament i valoren molt bé. Desgranen tot i ho motiven molt bé. El magistrat president l’únic que ha de fer es plasmar-ho jurídicament a la sentència.
També hi ha 95.000€ de responsabilitat civil.
Hi ha una responsabilitat civil que s’estableix. La demanava el Ministeri Fiscal i nosaltres, perquè arrel de la mort la responsabilitat civil neix per llei. El propi acusat reconeix aquesta responsabilitat civil, però demana unes quanties més baixes, que son les que estableix la llei de tràfic, però aquesta llei parla de mort per impudència, i això no és una mort per imprudència, és un assassinat, amb tot el que va suposar tenir el cadàver amagat i els danys morals.
Teniu previst recórrer contra alguna de les conclusions?
Des de l’Acusació Particular no. La sentència és justa de dret i per la nostra part no hi haurà recurs.
Ha estat un judici just?
Crec que ha estat una sentència ajustada al que vam veure a la sala.
