MónTerrassa
Isabel Cazorla (advocada): “No cal saber Dret per veure que la va matar”

Isabel Cazorla és advocada de l’acusació particular en el judici del cas de la mort de Mònica Borràs, veïna terrassenca assassinada per la seva parella, Jaume Badiella, a qui se l’acusa d’un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament. L’autor confès va matar la seva parella i va tenir el seu cos enterrat durant 10 mesos al pati de casa seva, fent veure que la dona havia desaparegut. El proper dilluns 7 de febrer comença el judici a l’Audiència de Barcelona. Món Terrassa ha parlat amb l’advocada per conéixer quina és l’estratègia de l’acusació abans del judici.

Quin és el seu plantejament pel judici?

El plantejament de l’acusació és el mateix que teníem i que vam plantejar en instrucció. Nosaltres mantindrem l’acusació que tenim, no crec que passi res dins d’aquest judici que ens faci canviar el plantejament acusatori que vam fer en instrucció. Mantenim el delicte d’assassinat i el demanem amb traïdoria i acarnissament. Demanem 25 anys i demanem la circumstància agreujant de parentiu.

I els delictes de robatori?

També vam demanar un delicte continuat de robatori amb força en les coses i ús de clau falsa, però aquests delictes els va treure el jutge d’instrucció, ja que va entendre que s’havien de veure en un procediment que no seguís els tràmits del procediments del jurat per un acord del Tribunal Suprem que interpreta que no hi ha connexitat entre els delictes, cosa que jo discuteixo, però no vaig recórrer. La família volia passar pàgina. Les targetes de crèdit i l’ús que va fer dels comptes, això hi és, i està acreditat, una altra cosa és que el jutge considerés que no fos competència del jurat. Vaig parlar amb la família, i el que volien era passar pàgina i no començar a recórrer. A més a més, tot això sempre és molt lent i ja feia un any que havia mort la Mònica. Jo també vaig pensar que processalment podíem estar discutint però que no valia la pena. Llavors només mantenim el delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament i demanem 25 anys.

Quins testimonis tenen previst aportar?

Vam proposar tota la prova que va passar per instrucció. Amics i amigues d’ella… sabem que la defensa també porta amics d’ell. També portem tots els agents de policia que van intervenir i totes les proves policials que s’han fet, és a dir, tot. 

L’acusat es va declara culpable però és suficient amb això.

Si tu mates a una persona i la tens amagada uns mesos, l’atenuant de confessió -que crec que no ho demanen- no només demana que ho reconeguis i col·laboris amb l’administració de justícia, sinó que s’ha de fer abans de conéixer que se segueix un procediment contra tu. I ja feia un any que se seguia un procediment contra ell, i va negar tots aquests fets fins que es va trobar el cos de la Mònica gràcies a uns georadars.

La defensa demana l’absolució de l’acusat pel “greu estat d’alteració mental”. Creu que això pot rebaixar la pena?

Crec que no. La defensa sempre demana el que pot, vol i molt més, i ho entenc. A més, fa totes les subsidiàries i alternatives que pot per intentar rebaixar la pena perquè és la seva funció. És a dir, no es pot negar el delicte perquè ell el va reconéixer i perquè tenim un cadàver i ell va explicar perfectament com ho havia fet. Però si que és veritat que quan ja no et queda una altra opció has de recòrrer als atenuants, és una estratègia jurídica. I la defensa ho ha fet el millor que ha pogut, una altra cosa és el que acrediti. He de dir que a dia d’avui i amb les proves que hem pogut veure que estan a la causa, en aquestes circumstàncies jo no la veig.

Quines són les proves que han pogut veure?

A la fase d’instrucció hem pogut veure totes les proves, a la fase d’instrucció es veu tot. Tenim tot, hem sentit tots els testimonis. Només ens falten els perits judicials. A la fase d’instrucció no els escoltem els perits, ells fan els informes i els presenten, venen i els ratifiquen. I això és el que portem al plenari, que és el judici oral. Allà és on preguntem, perquè el que volem és que el jurat entengui el que aquests tècnics ens han dit.

Intueixen que hi havia complices o alguna persona que va encobrir a Badiella al llarg d’aquells deu mesos?

No, creiem que no. De la instrucció no s’ha deduït això. De la instrucció el que s’ha deduït és que la va matar, la va amagar perquè no va saber reaccionar, i al no saber que fer va tirar per aquí. La va tenir amagada i fent veure que ella havia marxat, i clar, les coses no quadraven. Ell va anar al cap d’uns dies amb la seva mare a denunciar la desaparició però la història no quadrava per enlloc. Hi ha coses que són il·lògiques… Una persona que té un vida amb moltes amistats, enganxat a les xarxes socials, que té molts grups de WhatsApp… al final explica històries a molta gent que no quadren.

Confia en la justícia?

Confio en els jurats. El jurat valora els fets. Fa 25 anys que faig d’advocada i he vist moltes barbaritats i a vegades passen coses il·lògiques dins de l’administració de la justícia. Hi ha resolucions que són infumables i altres que son certes. El procediment del jurat dona peu a valorar uns fets, i els fets els pot apreciar tothom, no cal tenir coneixements de Dret per entendre que la va matar. Allò va passar i venen 10 o 15 persones i ho expliquen, i al final tu ets capaç de formar una història del que va passar. I la història ha d’encaixar amb el que diu l’acusació o el que diu la defensa, o el que diu el fiscal. Així de senzill.

Nou comentari

Comparteix