Interès internacional per les restes humanes trobades a la Cova Simanya, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Els resultats obtinguts en les anàlisis d’ADN dels esquelets localitzats en aquest espai han estat recollits en un estudi d’abast mundial sobre la història genètica de la península Ibèrica, publicat a la revista científica Cell, gràcies a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).
Les excavacions arqueològiques realitzades durant la campanya del 2020, als nivells superficials de la cavitat, van aportar mostres dentals de tres individus. Desenvolupades en el marc de dos projectes liderats, respectivament, per la Universitat de Barcelona i l’IPHES-CERCA, finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat, van comptar amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i del Parc Natural de Sant Llorenç.
Actualment, els treballs dins de la cova -que s’ha etiquetat com a espai d’ús funerari- s’integren en un projecte finançat pel ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal de Recerca. I els resultats indiquen que les restes estan datades entre els segles IV i V de la nostra era. Les anàlisis genètiques han proporcionat informació sobre dos dels tres individus. Un era un infant d’uns cinc anys, amb ascendència hispanoromana. L’altre, un home adult amb una combinació d’ascendència hispanoromana i del centre o nord d’Europa.
Estudi de la història genètica de la Península
Aquest resultat s’emmarca en la diversitat genètica documentada en altres punts de la península Ibèrica, i és el que ha estat recollit en l’estudi internacional. L’article analitza 243 genomes antics procedents de 31 jaciments arqueològics -entre els quals la Cova Simanya- i reconstrueix la història genètica de la Península entre els segles I i VIII.
“Els resultats mostren que la conquesta romana va comportar una transformació genètica important, amb moviments de població procedents de diferents territoris de la Mediterrània i aportacions genètiques de la Mediterrània oriental i del nord d’Àfrica”, subratllen en un comunicat des de la Diputació de Barcelona. En canvi, les migracions posteriors de sueus, alans i visigots van tenir un impacte genètic molt menor. La contribució genètica d’aquests grups se situa entre el 12 % i el 22 %, en funció de la regió i del context social analitzat.
L’estudi ha estat liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat Harvard i la Universitat del País Basc. Hi han participat dos investigadors de l’IPHES-CERCA, Juan Ignacio Morales i Josep Maria Vergès, coautors del treball.
