Uns investigadors del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han realitzat un descobriment que pot suposar un abans i un després per al Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, la Seu d’Ègara. Un estudi bioantropològic desenvolupat en el marc del Treball de Final de Màster d’Águeda Calvo Muiños sota la direcció dels doctors Cristina Santos, Xavier Jordana i Daniel R. Cuesta-Aguirre ha permès identificar les restes de tres víctimes de la Pesta Negra del 1348. Aquest és el primer cop que es troben víctimes d’aquesta epidèmia a la nostra ciutat i tot fa pensar que en un futur se’n podrien trobar més.
Les restes analitzades corresponen a dues dones adultes d’entre 30 i 40 anys i una nena d’uns 8 anys inhumades de manera simultània en una mateixa fossa excavada durant les intervencions arqueològiques de l’any 2001. Segons ha explicat Gemma Garcia, arqueòloga municipal, en una roda de premsa celebrada a la Seu d’Ègara, en un principi creien que es tractava d’una família, però l’estudi ha permès descobrir que les víctimes no estaven emparentades. “En un primer moment, ens vam pensar que era un nucli familiar, perquè són dos adults i un infant. Ha estat arran de la proposta que ens van fer des de la UAB que hem pogut deduir que no estaven relacionades”.
En aquest sentit, Xavier Jornada, professor agregat de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB, ha explicat que el fet que fossin tres víctimes sense cap mena de parentesc, ja va fer pensar que podien ser víctimes d’una epidèmia, concretament de la Pesta Negra. “Són tres persones que van ser enterrades en el mateix moment i que, per tant, van morir en el mateix moment. Això és un tipus d’enterrament que no és gaire habitual i ens va cridar l’atenció. Quan ens trobem amb aquest tipus d’enterraments, normalment pensem en un tipus de mortalitat que diem catastròfica, és a dir, d’algun esdeveniment que pot ser violent o epidèmic i que ha fet que aquestes persones siguin enterrades de cop”. A més, Jordan també explica que, gràcies a estudis posteriors, van poder situar l’enterrament en plena època medieval, fet que encara reforçava més la seva hipòtesi. “Després d’haver fet les datacions de carboni-14, aquestes ens situaven l’enterrament en el segle XIV, fet que va reforçar la idea que la seva mort fos per la pesta”, subratlla.
Finalment, ha estat l’estudi genètic realitzat pels investigadors de la UAB que ha permès confirmar que totes tres víctimes van morir a causa d’aquesta epidèmia. “El que hem fet ha estat utilitzar peces dentals dels diferents individus enterrats per fer una anàlisi de quin tipus de bacteris o patògens podíem trobar en aquesta mostra. Gràcies a això, hem pogut confirmar que no estaven emparentats amb graus propers i, a més, hem confirmat genèticament que en un dels individus hi ha petits trossets del genoma Yersinia pestis, que és el bacteri responsable de la Pesta Negra”, ha explicat Cristina Santos, professora titular de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB.
Els investigadors creuen que es podrien trobar moltes més víctimes de la Pesta Negra a la Seu d’Ègara
El descobriment d’aquestes tres víctimes de la pesta negra a la Seu d’Ègara fa obrir la possibilitat que es puguin trobar més víctimes d’aquesta epidèmia a la zona. Així doncs, tenint en comptes que entre els anys 2001 i 2009 els treballs arqueològics al Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere van permetre trobar més d’un miler d’enterraments a la zona, els investigadors creuen que les probabilitats són molt altes. “Estem convençudíssims que hi ha més casos de víctimes de la pesta. Tenint en compte el context dels enterraments del lloc on som, segurament hi haurà altres casos. Sabem que la mortalitat va ser molt alta en aquell moment, ja que la Pesta Negra va reduir la població europea en un 50%, i segurament tenim evidències d’aquesta epidèmia de pesta en altres enterraments d’aquest jaciment. Esperem poder-los estudiar en un futur proper”, ha manifestat Cristina Santos.
Aquest descobriment a Terrassa també ha suposat un bon mètode per trencar amb els estereotips sobre la Pesta Negra i el tractament que es feien de les víctimes. En aquest sentit, Gemma Garcia explica que el cas d’aquestes tres persones mostra que els enterraments per pesta eren molt diferents de com mostren les pel·lícules. “En el nostre imaginari cinematogràfic, la pesta s’associa a foscor, enterraments de mala manera, cossos que es tiren, foses estranyes… Aquest descobriment el que ens diu és que hi havia una cura a l’hora d’enterrar els cossos. Els cossos estan ben posats i estan sepultats en un cementiri parroquial. No sabem si hi va haver vella, si hi va haver un funeral, potser va ser una petita cerimònia, però que hi va haver una cura per les víctimes. Això també és molt interessant a nivell arqueològic”, opina l’arqueòloga municipal.
