L’eclipsi va durar només uns minuts, però mediàticament feia dies que ho eclipsava gairebé tot: televisions, ràdios, premsa i xarxes socials. La natura ens va recordar que encara és capaç de deixar-nos sense paraules, un espectacle únic amb una bellesa difícil d’oblidar. Vam saber on i quan mirar-lo, ens van informar sobre la prevenció i quines ulleres utilitzar, el govern em va distribuir 150.000. I quan va arribar el moment, Catalunya i Terrassa es va mobilitzar, centenars de milers de persones de totes les edats i diversitats, van sortir a places i carrers, es van aventurar per indrets de la natura o es van reunir en cases particulars arreu del territori per mirar plegades al cel. Només al Port de Tarragona es van concentrar unes 15.000 persones, l’impacte sobre la mobilitat va ser enorme: trens saturats, aglomeracions en estacions, trànsit complicat en diferents vies de circulació. Un fenomen extraordinari que ens ha deixat també una constatació extraordinària: tenim una enorme capacitat de mobilització com a societat. I això és una bona notícia. Ara la pregunta és: som capaços de mobilitzar aquesta mateixa força per defensar els nostres drets?
La clau per la mobilització és la consciència. Consciència que els drets socials no són eterns ni estan garantits per sempre, que allò que van conquerir generacions anteriors també es pot deteriorar. I consciència, sobretot, que una societat no canvia només indignant-se: canvia quan la ciutadania participa, exigeix, proposa i es mobilitza.
HABITATGE: POSEM-NOS LES ULLERES PER VEURE UN DRET ENFOSQUIT
El lloguer mitjà se situa en 861,23 euros mensuals a Catalunya i 1.137,35 euros a Barcelona ciutat, segons les dades del primer trimestre de 2026 de la Generalitat, elaborades a partir de les fiances dipositades a l’INCASÒL. L’habitatge no pot convertir-se en un privilegi. És un dret. Defensem-lo.
SALUT MENTAL: HI HA ECLIPSIS QUE NO ES VEUEN
L’Enquesta de Salut de Catalunya 2025, del Departament de Salut, l’11,8% dels adults presenta un baix benestar emocional, el 9,5% ansietat moderada o greu i el 7,9% depressió moderada o greu. Entre els infants de 4 a 14 anys, un 6,8% presenta probabilitat de tenir algun problema de salut mental. Hi ha foscors que duren molt més que un eclipsi i que sovint ningú veu. Parlar-ne és important. Garantir recursos per afrontar-ho, imprescindible
EDUCACIÓ: LA LLUM DEL FUTUR DELS NOSTRES FILLS I FILLES
L’Idescat situa l’abandonament prematur dels estudis a Catalunya en el 13,5% el 2025. Garantim una escola pública inclusiva, amb recursos, reducció de ràtios, més professionals especialitzats per atendre més necessitats. L’educació és la llum amb què construïm el futur. Fem-la brilla!
POBRESA: UN ECLIPSI SOCIAL QUE AFECTA UN DE CADA QUATRE CATALANS
L’Enquesta de condicions de vida 2025 de l’Idescat, el 24,8% de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social. Entre els menors de 16 anys, el percentatge puja fins al 36,1%. Més d’un de cada tres infants. Una societat no pot mesurar el seu progrés només per la riquesa que genera, sinó també per quantes persones deixa enrere. Hi ha eclipsis que duren uns minuts i desigualtats que poden enfosquir tota una vida.
SENSE LLAR: UNES ULLERES PER TORNAR A VEURE QUI HEM DEIXAT DE MIRAR
El Síndic de Greuges de Catalunya va comptabilitzar el novembre de 2025 un mínim de 6.724 persones vivint en situació de carrer. El fracàs no és només que algú dormi al carrer; també ho és quan acabem acostumant-nos a passar pel seu costat… No necessitem ulleres especials per veure l’increment d’aquesta desigualtat social. Sinó una mirada humanament compromesa.
SANITAT PÚBLICA: UN DRET QUE NO PODEM DEIXAR A L’OMBRA
Metges de Catalunya i els sindicats d’infermeres demanen millorar les ràtios de professionals, reduir la sobrecàrrega i reforçar els recursos destinats a l’atenció pública. Tenim una sanitat pública valuosa. No esperem que un dret comenci a enfosquir-se per adonar-nos de la llum que ens donava. Els drets no només es conquereixen: també s’han de cuidar.
MIGRACIÓ: QUE LA POR NO ENS DISTORSIONI LA MIRADA
L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) alerta de la proliferació de missatges antiimmigració. Alguns grups polítics utilitzen les persones migrades com arma electoral, alimentant prejudicis i discursos d’odi amb informacions falses o manipulades. Els migrants són persones que formen part de la nostra realitat social. Regulem amb consciència i polítiques basades en els drets humans, mai des de la por i la mentida. Que els perjudicis no eclipsin les persones.
DE LA CONSCIÈNCIA A L’ACCIÓ: ARA TOCA MIRAR CAP A NOSALTRES
L’eclipsi ens ha demostrat que sabem mobilitzar-nos. Utilitzem aquesta força per defensar la societat del benestar. Consciència és mirar, comprendre i actuar. Protegim i defensem els nostres drets, per una societat més justa. I si ara ens posem unes altres ulleres per mirar la realitat que ens envolta?
Perquè quan la consciència individual es converteix en consciència col·lectiva, deixem de ser espectadors passius i comencem a ser protagonistes del canvi.
