MónTerrassa
Història dels Terrassencs de l’Any, que neixen el 1969
  • CA
Els Terrassencs de l'Any 2016
Els Terrassencs de l’Any 2016 | El Social

!--akiadsense-->

El Centre Cultural El Social ha entregat aquest dissabte al Teatre Principal els premis Terrassenc de l’Any a Margarita Fabregat, Miqui Giménez i Mariona Torredemer. En fem una mica d’història, amb un text que s’ha llegit i que han escrit els historiadors Mariona Vigués i Joan Manel Oller.

Tot comença com acostuma a començar tot. L’any 1967, Josep Boix, urbanista i cronista va tenir una pensada: que ell i l’entrevistador José Manuel Salillas fessin un article setmanal sobre una personalitat terrassenca que hagués destacat per la seva dedicació a la ciutat de manera totalment altruïsta. La proposta no volia anar més enllà. Boix volia reconèixer a les persones que dia a dia feien la ciutat gran amb les seves aportacions sense rebre res a canvi i de manera anònima. La seva idea va coincidir amb el temps amb una de semblant del llavors Centre Social Catòlic, però segurament amb més ambició. La iniciativa de l’urbanista i dels rectors de l’entitat es va polir i es va desenvolupar fins a plasmar-se en els Terrassencs de l’Any.<

El 1969, el Centre Social Catòlic va instituir oficialment el guardó del Terrassenc de l’Any, que distingeix aquells terrassencs i terrassenques que han assolit un alt grau de servei a la ciutat o una trajectòria personal indiscutible en el terreny de les arts, la cultura, l’acció social o l’esport. I fins avui ha plogut molt, i no és una metàfora, com em pogut comprovar els darrers dies, però el premi és tot un referent i un honor dels més grans que es poden rebre a la capital del Vallès Occidental. Persones senzilles, úniques, tenen un reconeixement ciutadà, de manera que la seva tasca mai s’oblidarà.

Calia fer les coses ben fetes, i es va decicir que s’havia de crera un jurat seriòs, divers, amb representants del Social, de les entitats i dels mitjans de comunicació locals. Un model que ha romàs invariable, amb l’afegitó de regidors de l’Ajuntament i d’alguns dels premiats.

El primer jurat qualificador estava format per Josep Rius, president del CSC, Jeroni Font, Josep Massagué, Carles Puig, Joan Antoni Pujals, Josep Manuel Salillas, Ramon Trenchs i Ramon M. Wennberg.

El Social convida anualment les entitats terrassenques a proposar candidats, dels quals el jurat selecciona els que han de ser guardonats. També es fomenta una participació de representants de les entitats i institucions esmentades al Jurat amb la finalitat de renovar-lo.

L’acte solemne de lliurament dels guardons fins l’any 1983 se celebrava al CSC. A partir de l’any següent, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, i darrerament, al Teatre Principal. A l’escenari es disposen tres taules; la central és reservada a les autoritats i les laterals per als guardonats i el jurat.
L’any 1978 coincidint amb el centenari de l’entitat i el desè aniversari de la proclamació del primer “Terrassenc de l’any” es va editar un opuscle amb un resum biogràfic de cada guardonat.
L’any 1989, tot celebrant el vintè aniversari, es va presentar un segon llibre, amb la glossa de cada guardonat al llarg de la història. També en aquest acte Carles Puig va rebre la Insígnia d’Or del Centre Social Catòlic en reconeixement a la seva tasca per l’elaboració de les glosses dels homenatjats i la seva aportació a la consolidació del certamen.
I acabem amb unes paraules de Josep Boix: ““Existeixen molts actes en el quefer quotidià d’una ciutat, que neixen i moren diguem-ne ràpidament… Altres d’aquests afanys i iniciatives atenyen una envergadura més gran gràcies, en ocasions, a una sèrie de factors imprevistos que, ben conjugats, possibiliten que aquella modesta intenció inicial aconsegueixi una indubtable transcendència en la vida cívica de Terrassa”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa