Bola de Drac, Tortugues Ninja, Jurassic Park o Els cavallers del Zodíac. Aquestes són algunes de les icòniques sèries d’animació de les quals l’artista terrassenc José Luis Hernández va dissenyar i elaborar models de figures originals per a la seva reproducció en sèrie. Tot i la seva extensa experiència en l’elaboració de figures, ninots i titelles, gran part de la seva carrera com a artista és desconeguda. Entre els seus grans èxits, Hernández va ser el creador dels titelles de la sèrie de TVE dels anys 80 ‘Los Aurones’ i va crear un personatge anomenat ‘Skinny’, del qual en va vendre més de 80.000 unitats. Per descobrir més sobre la seva carrera en el món de l’audiovisual i les joguines, MónTerrassa ha parlat amb José Luis Hernández.
D’on neix la seva passió per la pintura i l’escultura?
Sempre he tingut una ment artística, ja des de petit. Recordo que amb 4 o 5 anys ja dibuixava. Amb 14 anys vaig fer la meva primera pel·lícula d’animació. Vaig descobrir que hi havia un concurs d’animació de TVE i participar amb una pel·lícula de stop-motion feta amb plastilina. Jo crec que vaig ser el primer a nivell espanyol que va fer una pel·lícula amb plastilina. En aquest moment va començar la meva passió pels dibuixos animats. Amb uns 19 anys vaig fer una altra pel·lícula que es deia ‘Jovi’, que fins i tot surt en algun llibre de cine amateur de l’època i amb la qual em vaig emportar diversos premis en concursos de cinema amateur i en els apartats d’experimental i de fantasia a diferents ciutats espanyoles.
En un principi va començar com un hobby, però, quin va ser el seu primer encàrrec professional?
Vaig començar amb petits encàrrecs de familiars, amics o companys de feina, fins que, un bon dia va sorgir el meu primer gran encàrrec. Va ser per a la sèrie de TVE ‘Los Aurones’. José Luis Viciana Monfort, guionista i director de la sèrie i que també és de Terrassa, em va descobrir i em va explicar que estaven treballant en una pel·lícula de titelles. Durant un any vam treballar des de Terrassa creant els decorats i alguns dels personatges. Llavors va aparèixer la productora D’Ocon Films i ens va proposar fer una sèrie amb tot el que havíem creat. Poca gent sap que la idea de ‘Los Aurones’ neix a Terrassa.
“Amb 14 anys vaig fer la meva primera pel·lícula d’animació”
Quina era la seva feina a la sèrie ‘Los Aurones’?
Jo m’encarregava del disseny de tots els titelles i els ninots. Tenia persones que s’encarregaven de fer les mans, els peus, els ulls i altres els mecanismes…, però el disseny era tot meu. Jo rebia un document de José Luis Viciana on m’explicava com havia de ser el personatge i jo els creava. Venia a casa meva a veure com anaven els ninots. Me’ls aprovava tots, perquè el que no servia com a protagonista servia per a un personatge secundari. En vaig fer més de 200, més gran part dels decorats, sobretot els que requerien treball escultòric.
Una vegada acabada la seva etapa a ‘Los Aurones’, vostè va passar al món de les joguines. Com es va produir aquest canvi?
‘Los Aurones’ va ser el meu punt d’inflexió. Em va servir per donar a conèixer la meva feina i va ser el punt de sortida per altres projectes i em van començar a arribar encàrrecs de promocions i publicitat. Per exemple, em van contractar de l’empresa de joguines Comansi per a fer figures de tota mena de personatges de sèries d’animació. He fet joguines de Bola de Drac, Tortugues Ninja, el Cobi, Naranjito, de Superherois, de Jurassic Park… En vaig fer centenars i centenars de figures, jo diria que milers. Per exemple, en el cas de Bola de Drac, a mi m’enviaven els capítols abans de la seva emissió i em demanaven que fes les figures dels personatges. Primer feia els principals, com en Goku, i, si tenia temps, feia els altres. De figures del Goku n’he fet de totes les mides, des de dos centímetres a 40 o 50 centímetres. Tot això també es va vendre a l’estranger i arreu del món. Les figures més populars eren les de Bola de Drac, Tortugas Ninja o les dels Guerrers del Zodíac.
“‘Los Aurones’ va ser el meu punt d’inflexió i va donar a conèixer la meva feina”
Tot i tenir tots aquests encàrrecs, vostè treballava d’una altra cosa. Com compaginava la feina i els encàrrecs de les figures?
Doncs feia les figures durant el meu temps lliure. Sortia de treballar i em dedicava a fer les figures i dibuixar. Vaig estar així durant més de 20 anys sense parar. També t’he de dir que va començar com un hobby, però va arribar un punt que em donaven més diners les figures que la meva feina. Per exemple, fent figures, me’n recordo que cobrava tres vegades més que a l’entitat bancària on treballava.
Quin és el personatge al qual li té més estima?
Jo diria que l’Skinny. Va ser un invent patentat per Miquel Ortiz, en la part tècnica i els motlles, i per mi mateix, en el disseny i l’estètica. Era una creació totalment pròpia. Quan vam acabar Los Aurones, el Miquel Ortiz, que era el projectista de ‘Los Aurones’, i jo volíem fer un projecte més personal. Vam estar treballant en diverses idees i una d’aquestes va ser l’Skinny, un esquelet en forma humana amb total mobilitat i desmuntable. En un principi volíem fer una pel·lícula o una sèrie amb ell, però finalment vam optar per una joguina. Vam anar a diverses empreses de joguines d’Europa, però cap volia comprar la idea i vam decidir fer-ho nosaltres. Vam demanar un crèdit i vam elaborar els motlles de la figura. En aquest sentit, Comansi, que encara treballava per a ells, ens van ajudar a distribuir-lo. De figures de l’Skinny les vam vendre totes. Per exemple, la farmacèutica Bayer ens en va comprar unes 40.000 unitats per Nadal i les van repartir com a regal publicitari a tots els metges d’ossos d’Espanya.
Actualment, vostè està treballant en una sèrie de stop-motion amb el personatge de l’Skinny. Expliqui’ns com neix la idea.
Doncs sí, em va sorgir la idea de convertir això en una sèrie, perquè sempre he tingut ganes de fer stop-motion. La pel·lícula és un projecte totalment personal. Quan vaig deixar de treballar, vaig voler tornar al món de l’art i l’audiovisual com a hobby. Vaig decidir fer una sèrie de l’Skinny amb la idea de comercialitzar una nova versió del ninot. Aquesta era la idea inicial, però ja l’he descartat, perquè per a cada capítol d’un minut trigo un any. Ara mateix tinc cinc capítols, però ara estic descansant del projecte. Si continuo, ho faré per a mi.
Li ha molestat mai que la gent no conegui la seva història i totes les seves creacions?
No. Ni fu ni fa. Si em coneguessin, millor, però mai he tingut afany de protagonisme. En el seu moment, tampoc vaig tenir temps de pensar-ho, perquè jo estava molt concentrat en fer les figures que m’encarregaven. Per exemple, l’altre dia van fer una exposició sobre mi a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa i hi havia gent que s’estranyava de tenir un home aquí a Terrassa que no conegués ningú i que hagués fet tantes coses. El mateix director de l’escola em va dir; “José Luis, sento molt no haver-te conegut abans”.
