L’Antic Poble de Sant Pere ha descobert aquest dimarts, dia 15 de setembre, el tercer Mural Històric i Costumista. Ha estat en un gran acte que ha aplegat desenes de persones que no s’han volgut perdre aquesta nova intervenció artística en una de les parets mitgeres més grans del barri. Jaume Rosset, president de l’Associació de Veïns ha estat l’encarregat de fer una xerrada a la sala polivalent de l’Antic Ajuntament de Sant Pere -actual Alberg Vallparadís- sobre els orígens pagesos de la plaça dels Lledoners i algunes troballes de la recerca feta per elaborar el mural.
Posteriorment, els assistents s’han traslladat al carrer de Rigol i Fornaguera, a tocar de l’Església de Sant Pere, on l’artista terrassenc Gerard Pla ha fet la recreació de l’antiga plaça de Lledoners, actualment coneguda com a plaça de Rector Homs, al voltant de l’any 1880. La descoberta va generar aplaudiments i moltes fotografies, en una imatge històrica que recorda els dos grans lledoners centenaris que li donaven nom i que van ser poc després talats. “És una obra d’art en majúscules, i molt més”, ha exclamat Rosset, que ha agraït la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de la Fundació Terrassenca Sant Galderic per fer possible una obra que ha costat prop de 8.000 euros.
Dos anys de recerca i col·laboració
L’escena reflecteix l’època en què aquest espai funcionava com el veritable centre neuràlgic del poble: un punt de trobada on la gent xerrava, la mainada jugava, els pagesos batien el blat davant de l’església i s’hi muntava el mercat o l’envelat de la Festa Major. Cada escena té el seu simbolisme, i ha estat el fruit de dos anys de recerca, de recopilar informació, de parlar amb la gent, de convèncer les administracions i d’aconseguir els recursos necessaris. “Aquest havia de ser el primer dels murals, però les seves grans dimensions, els permisos, el cost…”, ha explicat Rosset, que ha recordat que “en algun moment hem vist perillar el mural. Ens ha costat molt poder arribar fins aquí”.
Per aquest motiu, la inauguració del tercer mural costumista ha estat especialment emotiva i celebrada. Des de la Fundació Sant Galderic de Terrassa han recordat la tasca que fan de recuperació i visibilització de l’agricultura a la nostra ciutat, i també l’aposta per obres socials i culturals, com aquesta. A més d’aprofitar per avançar que enguany, per Sant Galderic preparen una gran exposició sobre les plagues i la seva afectació en l’agricultura egarenca al llarg dels segles.
Un QR per conèixer la història darrere del mural
El tinent d’alcalde Joan Salvador ha exaltat no només la part artística del mural sinó també l’oportunitat d’explicar una història i una història arrelada al barri. Després dels murals de la plaça i de Bonaventura, aquest tercer “és el més visible, perquè el podrem veure des de les esglésies. Utilitzar l’art per fer història i cultura, per fer que els joves vegin com era tot abans, és magnífic”, ha sentenciat.
Una de les grans novetats és la incorporació d’un codi QR a la placa commemorativa del mural. Aquesta acció va vinculada al projecte de recuperació de la memòria històrica de l’Antic Poble de Sant Pere i a la web que s’ha creat on es recullen les històries, un mapa interactiu i es proposen jocs. Amb la lectura del QR, els terrassencs podran entrar en el mural interactiu i anar clicant sobre les diferents escenes per descobrir qui són, què representen i la seva importància.
Per exemple, ens explica la història dels dos lledoners que presidien la plaça, davant del temple, i que a finals del segle XIX devien tenir entre 250 i 300 anys. Eren pràcticament tan antics com el poble. En la seva fitxa, descobrim que van ser arrencats per qüestions urbanístiques vinculades a la modernització de Sant Pere, suposant una gran pèrdua pels veïns. També podem saber qui són els quatre homes que surten amb barret de copa o què va suposar per al poble la figura del mossèn Joaquim Salas i Anglada o la història de Cal Datzira, plasmada al mural.
