!--akiadsense-->
Una veïna del barri de Montserrat, Isabel Valero Ortega, ha pogut captar aquest diumenge una serp molt llarga a la llera de la riera de Les Arenes de Terrassa. Quan comença el bon temps no és estrany que aquests ofidis es comencin a veure en zones del nucli urbà. La història es repeteix cada any.
La Societat Catalana d’Herpetologia ha confirmat a Món Terrassa que es tracta d’un mascle de serp verda (Malpolon monspessulanus). Es diferencia en aquesta foto per la coloració verdosa uniforme i unes escates laterals d’un color verd-blavós. Les femelles presenten una coloració més tacada i no tenen la franja fosca del primer terç del cos que sí tenen els mascles.
La serp més gran de Catalunya és una espècie habitualment ràpida, agressiva i molt polivalent, capaç de nedar i de trepar amb facilitat, si be passa gran part del seu temps a terra o entre la vegetació. Si no pot fugir, bufa i proba de mossegar insistentment, intentant fuetejar amb la cua. Originària del nord d’Àfrica, és una serp tot-terreny, força resistent que prefereix temperatures elevades, assolellant-se amb bastanta freqüència en llocs descoberts. Tot i ser verinosa, degut a l’escassa toxicitat del verí i un sistema d’inoculació més pensat per matar presses que no pas per defensar-se, les seves mossegades no revesteixin de perill per l’home. És una espècie oportunista que s’alimenta de tota mena de mamífers, aus i rèptils, en funció de la seva mida i a la vegada és caçada per mamífers i rapinyaires. Fonamentalment es mou buscant activament les seves presses amb l’ajut de la seva excel·lent visió i de vegades aixeca un terç del cos per poder veure millor. Quan caça, les presses més grans són retingudes a la boca i atrapades per un anell del cos que la serp ha enroscat, per tal de subjectar-la prou temps per que el verí pugi actuar. Els mascles comencen a produir esperma a la primavera i no a la tardor de l’any anterior com en la majoria de les nostres serps. Mentre cerquen femelles, els mascles si es troben poden lluitar entre ells enroscant-se. Les femelles, normalment de mida més petita produeixen sovint una posta anual de 3 a 15 ous. Tot i l’augment de la superfície forestal és una espècie abundant especialment degut a la seva adaptació als ambients fortament humanitzats.
El 23 d’abril de l’any passat, un terrassenc, Tony Soldado, va poder fotografiar una gran serp a la llera de la riera de Les Arenes, a tocar del mur, i a la zona de l’avinguda del Vallès amb el carrer Virgen del Socorro. La setmana anterior, l’alcalde de Vacarisses ja va trobar un ofidi al terme municipal, una colobra de collaret, molt corpulenta. La que va descobrirTony Soldado era menys gruixuda però també molt llarga. Uns dies abans, un ltre veí havia descobert una pitó albina a la mateixa zona. Soldado ens deia que la rumorologia apunta que a la llera ja no hi ha conills, i la presència d’oficis en podria ser una de les raons.
11 
