MónTerrassa
Gemma Ubasart alerta sobre l’ús del català a la Justícia: “És deficient”
  • CA

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha lamentat la situació en què es troba el català actualment en el terreny judicial: “La situació no és bona, de fet, és deficient”, ha subratllat. I no és només una percepció, així ho indiquen les xifres: fa quinze anys, les sentències escrites en català representaven un 20% del total de les resolucions judicials; avui, no arriben el 7%”. En xifres, això es tradueix en què de les 250.000 sentències dictades a Catalunya l’any 2021, només 18 mil ho van ser en català.

Ubasart alerta que la presència i ús del català a la Justícia, doncs, va a la baixa. I ho fa de manera alarmant, any rere any. Aquesta reflexió l’ha fet aquest divendres, dia 11 de novembre, en la inauguració de la XIII Jornada sobre l’ús del català a la Justícia, organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i el Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER). La consellera recalca que malgrat que “molts operadors jurídics i el propi Departament de la Generalitat hi hem abocat moltes energies”, això no s’ha traslladat en un increment de la llengua catalana als jutjats.

No només per part dels jutges, tampoc dels mateixos advocats. El Departament va presentar el passat mes de juny una diagnosi sobre el català a la Justícia que constava que el nombre de sentències dictades per jutges en català era molt baix; també el nombre d’escrits en català presentats pels advocats: durant el 2021, només un 6,2% de les demandes als jutjats es van presentar en llengua catalana.

“La justícia està qualificada per atendre i treballar en català”

Això entra en contradicció amb els recursos que s’hi aboquen i amb una cosa fonamental: el coneixement de la llengua catalana és elevat. Més de la meitat dels professionals dels cossos de gestors, tramitadors, auxilis judicials i metges forenses -que, amb un total de 8.000 professionals, representen el gruix del personal de l’Administració de justícia- tenen acreditat un bon nivell de llengua catalana, i gairebé el 30% tenen, a més, el certificat de llenguatge jurídic

D’això se’n desprèn que la Justícia està qualificada per atendre i treballar en llengua catalana. “Des d’un punt de vista de coneixement de la llengua sí és possible utilitzar el català a la Justícia. Hi ha marge per normalitzar la llengua en l’àmbit jurídic; no podem donar per perduda la batalla del català a la Justícia”, ha manifestat Ubasart. La consellera ha reiterat el compromís del Departament de seguir treballant per tal de garantir el dret efectiu dels ciutadans de relacionar-se en català amb l’Administració de justícia, perquè “la promoció del català és també un exercici de garantia de drets”.

La consellera Ubasart en la presentació de la jornada dedicada a llengua i justícia | Gencat

No obstant, més enllà de les diferents actuacions que impulsin les institucions, la titular de Justícia, Drets i Memòria també ha volgut subratllar que “un 60% dels catalanoparlants pensen que utilitzar el català en un judici pot ser contraproduent” i que “s’ha de treballar per revertir aquesta idea, també”.

A la inauguració de la Jornada també hi ha intervingut el president del CICAC i degà del Col·legi de l’Advocacia de Figueres, Joan Ramon Puig; el degà de l’ICATER, Ignasi Puig Ventalló, i la subdirectora de Política Lingüística, Elvira Riera Gil. Després de la primera ponència sobre “Lawfare. De la retòrica legalista a l’Estat judicial. El cas espanyol”, s’han presentat els resultats de l’Enquesta a l’advocacia sobre l’ús del català, a càrrec de la Plataforma per la Llengua. Finalment, la jornada ha reunit en una taula rodona diferents ex-consellers de Justícia, que han compartit les seves experiències a l’hora d’abordar aquesta problemàtica.

Llibre d’Honor de Terrassa

D’altra banda, la consellera ha aprofitat per fer una visita institucional a l’Ajuntament de Terrassa. El Saló de Sessions de l’Ajuntament ha acollit l’acte de signatura del Llibre d’Honor de la Ciutat de Terrassa, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i els portaveus dels Grups Municipals. Posteriorment, la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya ha mantingut una reunió a la seu d’Alcaldia per parlar de qüestions relacionades amb aquesta àrea.

Visita consellera Justícia a l’Ajuntament de Terrassa | Rafel Casanova BCF


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 11, 2022 | 19:44
    Anònim novembre 11, 2022 | 19:44
    Ah si?

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa