Durant anys, la processó de Terrassa va tenir molta anomenada i eren molts els forans que la visitaven. La població es recollia en silenci al seu pas o participant en aquesta. Com que el dia de la processó la resta de Terrassa quedava molt despoblada, el sometent havia de fer batudes i vigilar les cases i les masies pels constants robatoris que es produïen aprofitant l’absència dels seus residents. L’any 1932, proclamada ja la República, es van prohibir. A l’època franquista, va tornar a sortir amb més esplendor i monumentalitat que mai. L’any 1956 per decisió papal la processó va passar del dijous al divendres.
L’última processó es va celebrar l’any 1968 amb una minsa assistència. L’any 1969 estava prevista la seva celebració, però es va suspendre a causa de la forta pluja. L’any següent el regent del Sant Esperit, mossèn Josep Pons, davant l’evidència de la davallada presència d’assistents i seguint les directrius del Concili Vaticà II que recomanava la supressió de les manifestacions religioses al carrer, va ordenar que es deixés de fer la processó del Sant Enterrament pels carrers, passant a fer-se una íntima processó dins la Basílica del Sant Esperit. Durant anys la imatgeria dels passos va restar guardada en un magatzem.
Un esperit de fervor religiós
La Setmana Santa se celebrava a la nostra ciutat, amb un esperit de fervor religiós, de recolliment i dolor els dies Sants i amb forta alegria el Diumenge de Rams i la Pasqua. El Diumenge de Rams és de les poques manifestacions religioses que encara es celebren al carrer. Molts són els que amb les millors gales primaverals s’atansen en grups familiars a les esglésies per celebrar aquesta diada. Principalment, és un dia pels menuts amb els seus palmons o rams de llorer que són beneïts al carrer a la sortida de l’ofici.
El dijous i el divendres sants se celebren oficis religiosos a cada parròquia fins a arribar al Diumenge de Pasqua, dia de la “mona”, que és quan que els padrins obsequien als seus fillols amb el tradicional ou de xocolata o pastís. Actualment, aquest costum s’ha traslladat al Dilluns de Pasqua o al diumenge següent, per la desbandada de vacances en la que s’han transformat aquests dies de festa.
El Diumenge de Pasqua també era el dia on la gent sortia a cantar caramelles. Antigament, aquest costum estava molt arrelat i eren les societats corals aquelles que s’encarregaven d’anar plaça per plaça, carrer per carrer, casa per casa a cantar-ne. És curiós observar com l’èxit d’aquesta pràctica va comportar que l’any 1921 s’arribés a celebrar un concurs de caramelles. Durant l’època franquista, en canvi, els cants van anar a càrrec dels centres parroquials, principalment. El dilluns era també el dia d’anar a menjar la mona al camp, principalment durant els aplecs que es celebraven prop de Terrassa o sortides a la font de les Canyes, Can Gonteres, el pla del Bon Aire, entre molts d’altres.
