La implantació de les Zona de Baixes Emissions a les rondes de Barcelona suposarà que 18 mil cotxes ja no puguin accedir a la capital catalana des de l’àrea metropolitana i que unes 3.000 persones optin ara pel transport públic, segon el recent estudi del Racc. Malgrat això ni s’han incrementat les freqüències dels trens, ni s’ha ampliat la seva capacitat. Les autoritats només han tingut temps de revisar tipus de bitllets i tarifes, oblidant de nou el greuge comparatiu que suposa que Terrassa seguirà pagant per tres zones i no dos.
No em costa gaire imaginar com seran els viatges de Terrassa a Barcelona, a les hores punta del matí i de la tarda, a partir d’ara. Als usuaris encara més habituals tampoc. L’estudi del Racc assenyala que aquests trens de primera hora viatgen al 104% de la seva capacitat i preveu que poden arribar al 110% amb facilitat. Si seure ja era una loteria a la parada de la Rambla, a partir d’ara el que pot arribar a ser-ho serà accedir al vagó. Ferrocarrils podrà estalviar, sens dubte, amb calefacció. Uns estalvis que podrà destinar a establir centres d’assistència a viatgers marejats al llarg de les estacions del recorregut. D’una situació impresentable, els usuaris habituals passaran a una situació indecent.
Com indecent és que, malgrat el retard en l’aplicació de les mesures contra la contaminació, no hi hagi res previst per reorganitzar les seves conseqüències. Quan es planteja aquesta situació, la resposta automàtica és que ets un defensor del cotxe privat, i es queden tan amples. No em serveix aquesta resposta, i començo a estar cansada d’haver d’assumir la falta de planificació i priorització de les administracions públiques, les que, precisament, han de tenir com a objectiu prioritzar i planificar.
Els usuaris del transport públic volem que s’apliqui la Zona de Baixes Emissions de les rondes de Barcelona; el que no volem és arribar tard a la feina, o a la cita fixada a la capital catalana perquè no hem cabut al tren.
