El Departament de Justícia ha concedit a l’expresident del Palau de la Música Fèlix Millet el tercer grau penitenciari. Cal recordar que es troba ingressat en un centre sanitari de Terrassa.
El mes de febrer, el jutjat de vigilància penitenciària va rebutjar un recurs de Millet contra la seva classificació en segon grau, recurs on al·legava raons de salut, humanitàries i de dignitat, ja que té 86 anys i pateix una malaltia greu. No obstant, els graus penitenciaris s’avaluen cada sis mesos, i ara, dos anys i quatre mesos després d’ingressar a presó i haver complert una quarta part de la condemna, el Departament de Justícia li ha concedit per motiu de malaltia incurable, segons han confirmat a l’ACN fonts penitenciàries, que han explicat que Millet està ingressat a l’hospital penitenciari de Terrassa, a la carretera de Torrebonica.
Brians 1 havia proposat el tercer grau a mitjans d’octubre
La junta de tractament de la presó de Brians 1 havia proposat el tercer grau a mitjans d’octubre, i a finals de mes el Servei de Classificació de la Secretaria de Serveis Penitenciaris va aprovar el tercer grau. Millet haurà de dormir de dilluns a dijous en un centre penitenciari, però de moment segueix a l’hospital penitenciari, del qual podrà marxar quan vulgui. El tercer grau se li ha concedit en aplicació de l’article 104.4 del reglament penitenciari que estableix que hi poden accedir, per “raons humanitàries i de dignitat personal”, els “penats malalts molt greus amb patiments incurables, segons informe mèdic, amb independència de les variables intervinents en el procés de classificació”, i “atenent a la dificultat per delinquir i la seva escassa perillositat”.
S’estudia recórrer la decisió
La fiscalia estudia recórrer la decisió del Departament de Justícia, que podria revocar de nou el jutjat de vigilància penitenciària.
Millet va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos pel cas Palau, però ell i la seva mà dreta, Jordi Montull, només han retornat la meitat dels 23 milions d’euros que van desviar. De fet, dos jutjats l’investiguen per si ha amagat ingressos i béns a la justícia per no pagar tot el que li reclama la sentència.
El conegut com a ‘cas Palau’ es va iniciar durant la primera dècada d’aquest segle amb alguns anònims arribats a l’Agència Tributària i a la fiscalia on es denunciaven irregularitats comptables en l’entramat del Palau, que incloïa la Fundació Palau de la Música, l’Orfeó Català i el Consorci del Palau, amb presència de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. També la Sindicatura de Comptes va fer advertències al Parlament, així com un interventor de la Generalitat. Durant anys aquestes advertències no van ser escoltades però el 2008 l’aleshores fiscal de delictes econòmics Emilio Sánchez Ulled va voler saber què hi havia de real darrere d’aquells anònims. El juny del 2009 va presentar una querella que va recaure al Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona.
No va ser fins al setembre quan, acorralats, Millet i Montull van assumir públicament, i per indicació dels seus advocats Pau Molins i Jordi Pina, que havien desviat fons de l’entitat cultural a les seves butxaques. Setmanes després van declarar per primer cop al jutjat per malversació de fons públics, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, frau fiscal i delicte societari d’administració deslleial. Van quedar en llibertat provisional. Poc després, Millet va canviar d’advocat i més endavant ho tornaria a fer.
Tots dos van admetre que havien pagat despeses particulars com reformes a la llar, electrodomèstics, viatges familiars i fins i tot els casaments de les filles de Millet amb diners de l’entitat, i ho feien falsejant factures per a empreses externes o pròpies o traient grans quantitats de diners en efectiu dels comptes de l’entitat, extraccions que feien empleats del Palau a través de xecs bancaris o fins i tot lingots d’or.
Mesos després, ja el 2010, van sortir les primeres informacions que apuntaven un possible desviament de diners del Palau a CDC per finançar el partit de forma irregular, diners que provindrien de la constructora Ferrovial, un dels principals patrocinadors del Palau. El cas va passar a ser un escàndol polític.
